la pretensió d'aquest espai és plantejar en positiu tot allò que entenem
seria bo per a la nostra ciutat i els seus ciutadans.
i obrir-lo a la participació
de tothom que hi vulgui contribuir.
Fa dies que veig que s’ha centrat un gran esforç informatiu en rememorar unes festes que com les candeles ja es van fondre, per cert sense deixar massa aportacions que ens puguin referenciar a aquelles dates, fora d’aquells aspectes sumptuosos i efímers. M’ha sorprès, perquè crec que el que esperen els ciutadans són respostes de futur i l’esforç dels seus representants per trobar solucions a les mancances que patim, especialment la mancança de treball. I la contribució amb polítiques socials al benestar de moltes persones que en aquest moment estan patint serioses dificultats.
Valls hauria d’ésser notícia per la seva iniciativa i la seva creativitat en trobar solucions a la sortida de la crisi.
En la convivència entre les persones ens trobem que algunes tenen una especial habilitat per aprofitar-se dels altres. D’aquestes persones en diem que son manipuladores. Hi ha tota mena de manipuladors, fins podríem dir que en general, en major o menor grau tots, en un moment o altre, en som una mica de manipuladors, però hi algunes persones que en fan el seu sistema de vida, de relació amb els altres i en molts d’aquests casos una manera d’aprofitar-se, de servir-se dels altres pels fins propis. Algunes d’aquestes persones fins podríem dir que són manipuladors convulsius.
Hi ha moltes menes de manipuladors, a uns els veus venir amb facilitat, però de tota manera per a moltes persones se’ls fa difícil sostreure’s a la seva manipulació. D’altres són més subtils i quan t’adones et trobes atrapat en les seves xarxes; hi ha aquell que es mostra simpàtic, ens cau en gràcia, sap afalagar-nos. Hi ha el manipulador seductor, i no ens podem sostreure a la seva influència; també ens trobem amb aquell que es manifesta altruista, però que finalment ens reclamarà reciprocitat en el seu benefici.
Jo entenc que l’acció dels manipuladors en el seu entorn és una manera d’exercir la violència sobre els altres en benefici propi. Una violència que exercida amb subtilitat fins ens pot generar sentit de culpabilitat i dependència que agreuja la seva acció, sovint amb un somriure.
Quan aquesta manera de fer i actuar qui l’exerceix, especialment el manipulador seductor i/o simpàtic és un polític, és doblement greu per què està exercint violència subtil sobre els seus conciutadans als que hauria de servir, en benefici propi i/o de la formació política que diuen representar.
Un dirigent polític ha d’esser clar, sincer, auster i mostrar empatia vers els seus conciutadans; guardem-nos dels simpàtics i seductors abans de caure atrapats en les seves xarxes. Amb massa freqüència estem veient la violència que molts polítics estan exercint sobre els seus conciutadans amb abusos de tota mena, amb el malbaratament dels recursos públics i l’aprofitament personal.
Demà dijous dia 12 A les portes de l’Hospital de la nostra ciutat hi ha una concentració i posterior manifestació per reclamar solucions a la situació que diuen que està patint el Pius Hospital a nivell econòmic. Podria semblar una qüestió sindical que afecta al treballadors del centre, però a parer meu és una qüestió que ens afecta a tots.
El nostre Hospital és un servei públic que mereix un finançament suficient per part de la Generalitat per fer la seva feina de manera adient i amb dignitat per part dels seus treballadors, que són els que tenen cura de la nostra salut. Crec doncs que tots hi som convocats dema a les cinc de la tarda davant l’hospital de Valls. Als nostres regidors municipals crec que els podem demanar una postura ferma i intransigent si cal davant la Generalitat per garantir el bon funcionament d’aquest servei imprescindible del que en són responsables directes. Els ciutadans no ho podem entendre de cap altra manera.
S’està esgotant la campanya electoral de les eleccions municipals, demà dia de reflexió, diumenge tots tenim l’oportunitat d’anar a votar i contribuir amb la nostra participació a impulsar aquelles propostes que ens semblin més adients pel nostre benestar particular i del conjunt dels nostres conciutadans, i del futur de la ciutat; ens pot semblar que la nostra aportació no és determinant, però sumada a la del nostre company o companya, dels nostres amics i amigues, amb la dels nostres veïns pot ser una força determinant, i és per això que el nostre vot que portem a la mà i que pot estar impulsat pel cor hauria de portar una càrrega reflexiva important.
Quines mancances tenim per encarar? Quines entrebancs hem de superar? Quines propostes aporten una solució adient i factible? Quines respostes responen a les necessitats reals dels ciutadans? Com ens proposen portar-ho a terme? Quina voluntat s’observa de tenir en compte l’opinió dels ciutadans?
Per donar resposta a aquestes preguntes i a moltes més les diferents opcions polítiques han tingut aquests dies l’oportunitat de fer-nos arribar les seves anàlisis de la realitat i les seves propostes; jo m’ho he mirat i us he de dir que no en totes hi he trobat la voluntat d’anàlisi i la resposta a les qüestions que hem preocupen, jo us convido ha fer-hi una ullada i si teniu oportunitat a esbrinar com s’han fet les propostes que ens presenten, si han sigut participades o fetes per algú assegut en una taula i pensades per un sol dia, si són propostes per treballar per la ciutat o ho són per captar un vot i després... ja es veurà.
Una altra via d’informació més enllà de la propaganda mercantilista ha estat la premsa, en el nostre cas amb una oferta diguem què poc plural. Doncs bé: m’havien demanant autorització per la publicació d’un escrit que podeu llegir al bloc i que parla de manera prou genèrica de la participació ciutadana en la cosa pública i pel que he pogut saber el setmanari local ha negat la seva publicació, suposo perquè s’havia instat per part d’una formació política com la CUP.
Crec que la premsa és ben lliure de marcar la seva línia editorial i sectoritzar-se ideològicament, però que ho diguin clar, perquè altrament s’adopta una postura poc democràtica i no s’està al servei del conjunt de la ciutadania.
Em dol, no pas per negar la llum a la meva petita aportació, sinó per què aquesta postura fa crear recel i nega l’oportunitat al conjunt de la ciutadania de conèixer l’opinió d’una part dels seus ciutadans respecte de les qüestions que ens interessen a tots.Les postures monolítiques i sectàries són esterilitzants per a una societat i no contribueixen a una bona convivència.
Estem davant d’unes eleccions i és oportú parlar de la ciutat. Sembla que sigui una qüestió que només interessi als polítics, però els més interessats hauríem de ser nosaltres, perquè és als ciutadans que ens afecta de manera directa i persistent cada una de les decisions que ells prenen. Sobretot quan sentim dir als polítics que actuen “amb el nostre vist i plau expressat amb el vot”. Així doncs, poca broma!
Fa anys, quan encara no gaudíem de la possibilitat de participació democràtica en el bon govern de les nostres viles i pobles, algunes vegades m’havien demanat que parlés d’aquestes qüestions municipals amb infants i joves de la nostra ciutat. Llavors era important que entenguessin que el fet de viure en comunitat ens condiciona de manera que cal establir unes normes de convivència i procurar-nos uns serveis comuns imprescindibles; i que si no es procuren de manera col·lectiva és molt difícil de fruir-los de manera individual, i això ens porta a organitzar-nos per aconseguir-ho. A la pràctica, és això un ajuntament (la paraula ens ho suggereix), és l’organització més pròxima que permet a la comunitat donar resposta a les necessitats comunes, i per aconseguir-ho, la comunitat nomena aquelles persones que de manera més idònia poden contribuir al bé comú. I d’això es tracta.
Però aquests nomenaments no poden ser un xec en blanc per què facin i desfacin en com els plagui durant quatre anys; els elegits s’han de sentir obligats a administrar els recursos amb el principi rector del bé comú i de manera compensatòria per protegir els més dèbils “del clan”; han de proposar solucions, però alhora han d’escoltar l’opinió de tots i procurar les respostes més adients en cada cas, procurant el respecte per les opinions discordantso minoritàries per trobar-hi allò de positiu que ens poden aportar. Perquè aquesta participació sigui possible la informació que cal transmetre a la ciutadania ha d’esser veraç i completa. I això en una comunitat àmplia sabem que és complex, però hem de trobar les formes i mecanismes per fer-ho possible.
Tota comunitat s’ha de plantejar el seu futur, i els que es disposen a representar-nos cal que explicitin el seu projecte i defineixin el camí a seguir en els diferents àmbits de la vida comunitària. Sovint als programes electorals hi podem trobar una munió de propostes, però mancades d’objectius i sense un fil conductor. Els ciutadans, els que haurem de gaudir o patir l’acció dels nostres representants, hauríem de filar prim i veure si el que ens proposen és raonable i ens interessa, per què sovint ens deixem enlluernar i després ens toca patir unes conseqüències no volgudes... tot era molt bonic, però no ens havíem adonat que allò comportava el que en diuen: danys col·laterals no desitjats.
Tampoc podem permetre que ens tractin com a mers consumidors o com a vassalls, nosaltres els ciutadans som els protagonistes de la història i com a tals volem ser tractats. Aquells als que votarem, han de tenir clar que s’ofereixen per ser servidors de la comunitat.
Dissabte un nombre molt important de ciutadans de Catalunya vam manifestar el seu rebuig a l’actitud que té amb el nostre país una part dels pobles ibèrics i en espacial de la classe política, que és qui es manifesta públicament en contra de les aspiracions de Catalunya al seu autogovern; fent evident aquesta falta de respecte per les decisions que puguin prendre els ciutadans amb una sentència del “Tribunal Constitucional” que no fa altra cosa que reflectir la postura d’aquesta classe política que només actua en funció dels càlculs electorals, dels seus interessos partidaris.
Alguns mitjans de comunicació al servei d’aquestes posicions en contra de les nostres aspiracions com a poble han ratllat el ridícul volent minimitzar la importància de la manifestació i el nombre de participants. I si estan convençuts del que diuen i de que és una qüestió tan minoritària al nostre país, perquè ens volen privar del dret a decidir? Si tenen raó, si els ciutadans de Catalunya ja estan contents i satisfets amb el tracte que reben per part dels governs de l’Estat, els que faríem el ridícul amb les nostres demandes seriem nosaltres, però això només ho podem saber exercint lliurement el nostre dret a decidir i que ara ens neguen. Per què deu ser?
I en aquest vall de números que fan per intentar minimitzar el clam d’un poble no hi conten totes aquelles persones, ciutadans i ciutadanes que per un motiu o un altre no hi podien ser, per malaltia, per edat, per feina, per impossibilitats físiques, per atendre a altres persones, petits o grans que no es podien quedar sols, perquè eren de viatge, per dificultats de desplaçament i un llarg etcètera que ben bé podria doblar el nombre de manifestants que hi havia als carrers de Barcelona.
A la manifestació hi havia molts ciutadans de Catalunya que reclamaven respecte per les decisions preses pels nostres legítims representants al Parlament de Catalunya i que amb recança havíem acceptat que fossin retallades a les corts generals, però això d’ara no ho podíem acceptar i per això ens manifestàvem. I és clar que molts, cada dia més, a més del dret a decidir, estan reclamant la secessió, perquè des de la representació de la resta dels pobles ibèrics de la península (excepció feta de Portugal) ens coarten la llibertat, no respecten els nostres drets i cada dia més hi ha la consciència que estem patint un espoli. Catalunya sempre s’ha manifestat solidària, però això no es pot entendre com ha passat fins ara en detriment de drets d’igualtat per als ciutadans d’aquest país.Amb els diners dels impostos pagats a Catalunya es fan infraestructures i es donen serveis a la resta d’Espanya que a Catalunya no en podem gaudir o ens els hem de pagar dues vegades i això no es pot considerar acció solidària sinó espoli. És per això que cada vegada surten més veus que demanen la independència de Catalunya.
Voldria puntualitzar: d’aquesta actitud mesquina no en faig responsable els ciutadans del conjunt de l’Estat perquè prou se que són molts, la majoria, que respecten el nostre poble i s’hi senten identificats, i que si a alguns els assalta el dubte és per la propaganda política interessada que amb interessos electorals s’està fent i per la informació que reben, o no reben, per part d’alguns mitjans informatius. Si a tots aquests ciutadans els expliquessin la realitat i els preguntessin si ells hi estarien d’acord amb el tracte que rebrien segur que estarien al costat nostre com tants i tants ciutadans que al llarg de la història s’han incorporat a aquesta terra.
Clicant a "Voldria Puntualitzar" podeu veure un vídeo de la manifestació.
Avui anirem a la manifestació per defensar la dignitat de Catalunya, ens trobarem moltes persones amb sensibilitats deferents, però amb un objectiu comú: dir al món i en especial als ciutadans de l'estat espanyol que tenim una dignitat com a poble que estem disposats a fer respectar. Sempre hem actuat dins el marc democràtic i respectant les regles del joc, però de cada vegada trobem més traves per poder-nos desenvolupar com a poble i per defensar els interessos dels nostres conciutadans en tots els seus aspectes, econòmics, socials, culturals, lingüístics, de justícia social. Ara després d'un llarg procés respectant les regles del joc democràtic havíem arribat a un consens per enfortir aquest autogovern, i venen i ens diuen que no, que no hi tenim dret, que algú està per sobre de la voluntat del nostre poble; com podem arribar a acords?, com ens podem sentir que formem part d'un tot si no es respecta la nostra manera de ser i pensar?, hem de dir prou perquè amb imposicions no hi ha respecte mutu i hom ha de tenir dret a dir prou, com mal menor apel·lem al dret al divorci.
Aquesta era una data anunciada, tots sabíem que havia d’arribar, desitjàvem i reclamàvem que es reconsideressin posicions però érem conscients que una vegada més es faria palesa la visió més castradora i de domini per part de l’Estat Español.
Els ciutadans de Catalunya que tenim el sentiment de pertinença a una nació, Catalunya, i que estem sotmesos a una voluntat de pertinença aliena, sempre hem manifestat la voluntat de construcció nacional respectant les regles del joc democràtic, però ens trobem que cada pas que volem fer per enfortir la nostra identitat i el nostre autogovernestà ple d’entrebancs.
No es respecta la nostra identitat nacional, i en nom de la solidaritat inter-territorial els ciutadans de Catalunya es veuen mancats dels recursos necessaris per donar resposta a les seves necessitats socials, de desenvolupament i d’infraestructures, mentre podem veure altres territoris on s’està fent una despesa que no es correspon a les necessitats ni al grau de desenvolupament.
Davant d’aquesta nova agressió a la voluntat del poble de Catalunya expressada pel seu parlament amb la redacció d’un nou Estatut d’Autonomia, que va ser retallat per les Corts Generals i malgrat tot el Poble de Catalunya va acceptar en referèndum; aquesta nova agressió provocadora del Tribunal Constitucional que de forma manifesta es veu que només respon a interessos partidistes, els catalans hem d’aixecar la nostra veu, i un primer pas és la convocatòria que ens hauria d’aplegar a tots i que ha encapçalat Òmnium Cultural.
Només voldria afegir: ara hem de servar la unitat, és molt importat que parlem tots amb una sola veu, després en l’acció concretar ja hi posarem cada un les nostres aportacions específiques, però ara és importat: una sola veu, un poble unit davant l’agressió als nostres drets com ciutadans i com a poble.
"Som una nació. Nosaltres decidim"
QUÈ CAL SABER? 1. Per què considerem que no és legitima la sentència del Tribunal Constitucional? Perquè la retallada de l’Estatut per part del TC després d’haver estat avalat per la sobirania del poble de Catalunya mitjançant referèndum, no és democràticament admissible. D’altra banda, el TC és avui un òrgan caduc i provisional, ja que està integrat per magistrats designats tots ells pel PSOE i pel PP, partits que, alhora, bloquegen la seva renovació fins a l’extrem que no s’han substituït magistrats difunts. Aquest fet ens reafirma en la idea que el TC no ha de dictar sentència sobre la constitucionalitat de l’Estatut per la seva manca de legitimitat. I també perquè... • Una interpretació a la baixa de l’Estatut buida de contingut i de sentit tant l’Estatut com el procés constitucional que ha seguit per a la seva aprovació. • El text ja va passar tots els filtres de constitucionalitat abans de la seva aprovació definitiva i, per tant, és improcedent que ara es vulgui escapçar. • Acceptar la retallada significa acceptar una sentència que se situa per sobre de la sobirania del poble català i de les seves institucions d’autogovern. 3. Per què cal sortir al carrer amb una manifestació? Per respecte a la voluntat popular. Va ser des de la ciutadania que vam aprovar un text en referèndum, i és des de la ciutadania que responem a la sentència. La manifestació és en defensa dels valors democràtics i reclama el respecte a la voluntat del poble expressada en referèndum. I també perquè... • La sentència és un atac a la sobirania del poble de Catalunya i a la democràcia i un trencament unilateral del pacte Catalunya-Espanya. • Volem fer visibles la capacitat de resposta de la societat catalana i les opcions de futur. • Després d’haver acceptat les regles del joc, aquesta sentència és un menyspreu a la democràcia. 4. És tracta d’una manifestació pel dret a decidir? Sí. Catalunya, com qualsevol nació, té el dret -inalienable per cap constitució- de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania. Per dignitat democràtica, no podem acceptar de cap manera que hi hagi retallades a l’Estatut. 6. I després de la manifestació, què? Ha de servir per revisar a fons el funcionament democràtic del país, pel respecte a la voluntat popular i a la responsabilitat dels nostres representants polítics. Constatem que l’Estat d’autonomia no respon a les necessitats polítiques ni socials del nostre país i marquem el punt de partida d’un context de major sobirania per a Catalunya. Si es confirma que el procés estatutari és una via morta, caldrà construir amb unitat i rigor un projecte nacional sobirà amb el qual es pugui identificar una àmplia majoria de la societat catalana. Un projecte que respongui a la voluntat democràtica i respecti plenament el nostre dret a decidir.
Escrits
