La racionalització i aprofitament del temps que ens marquen en el ritme de la societat que vivim fa que de cada dia més la majoria de les persones facin el proveïment des de aquesta òptica de racionalitat; que no vol dir que es correspongui amb una manera de fer pensada, simplement l’ambient ens porta per aquest camí i no ens plantegem si és el millor, simplement el seguim, comprar al supermercat, a les grans superfícies és més fàcil i per a molts fins és una manera de passar el temps, una festa, la festa de la despesa.
Però això té un cost, per alguns inevitable, per altres de comoditat o de desconeixement. Té el cost de la possibilitat de disposar i consumir productes frescos que per la seva proximitat de producció tenen la riquesa d’estar collits en un grau més òptim de maduració. Aquest és un aspecte que ens dona qualitat de vida i sortosament a la nostra ciutat, encara que molt afeblit per la manca de demanda, tenim l’oportunitat, encara, de disposar d’un mercat de la verdura dos dies per setmana que ens ofereix bons productes i a preus raonables.
Seria una llàstima que es perdés per la manca d’interès en gaudir d’una vida més sana i equilibrada en l’alimentació.
És cert que no tots els productes que ens ofereixen són de producció directa i de proximitat local, però en general és un producte fresc i de qualitat, a més tenim la sort que al mercat s’han incorporat uns joves que creuen en la producció natural, exempta de productes químics contaminants que ens ofereixen uns aliments de major qualitat i produïts en el nostre entorn.
Això, aquesta disponibilitat és un actiu positiu de la ciutat que està a les nostres mans conservar-lo i fer-lo créixer, a més és una activitat econòmica (encara que pobre) que es desenvolupa en el cor de la ciutat. Participar de l’activitat del mercat ens aporta a més: enriquiment de les relacions, sociabilitat, coneixença, observació de l’entorn, desenvolupament de la sensibilitat en tots els àmbits sensorials i tantes altres coses, potser per a algú pot ser una descoberta. Si som capassos de superar les "petites incomoditats" d’anar al mercat ens adonarem que també en podem gaudir, però si a més se’n fa divulgació i es facilita l’accessibilitat tot plegat seria molt més fàcil.
Escrits
1 comentaris:
El que, francament, també és prou trist és la manca de sensibilitat i d'interés en, més que mantenir, potenciar el nostre mercat tradicional. Un mercat que, més enllà dels productes que s'hi venen, que convé mantinguin determinades particularitats -i peculiaritats- i un bon nivell de qualitat, també hauría de tenir la seva pròpia personalitat; un atractiu visual, estètic -com ja es va intentar fa uns anys- de manera que sigués un indret que incités a ser visitat per a tots aquells comarcans o visitants (turistes o no) ocasionals que els dimecres i dissabtes vinguin a Valls. Però, com que a la Municipalitat, a més a més de manca de sensibilitat, hi ha manca de dedicació, molt em temo que ni millora de mercats, ni agilitat en arreglar imbornals, ni neteja eficaç, ni Mas Miquel, ni Casc Antic ni res del que ens interessa com a ciutadans. Aixó sí, com han fet històricament els governs que han viscut d'esquena o al marge del poble, anant construint monuments (aquesta mena de mones de Pasqua com són el nou Pati, y probablement seran els futurs Museu Casteller o el nou Kursaal). Tal com fa anys van fer els governs feixistes. En fi, paciència. En aquests moments anar amb el cap acotat, si més no, ens pot evitar ficar el peu en un imbornal en mal estat i prendre mal. Salut!
Publica un comentari