reaccions

No fa massa dies vam presentar un escrit "zones perilloses" parlant de l'enderroc que s'havia portat a terme i el perill que podia comportar deixar les obertures sense impedir l'accés a l'edifici enderrocat, especialment d'una finestra a peu de carrer que era accessible per a tothom, fins pels nens petits.
És just que fem una referència per constatar que la denuncia ha estat recollida i (encara que de manera provisional, però confiem que prou sòlida) s'ha fet el tancament de les obertures. És d'agrair la sensibilitat que s'ha manifestat en aquest cas.

Patrimoni

Històricament la nostra ciutat ha estat sovint capdavantera i sempre capaç de generar iniciatives econòmiques pel seu desenvolupament, acompanyades d'un element bàsic per dotar-la de potencialitats, la inquietud per la formació dels seus ciutadans, i així podem veure com el segle XIX ja es preveu en el mon del treball un temps i un espai perquè els joves treballadors puguin adquirir formació.

L'activitat econòmica de la ciutat ha estat vinculada a l'agricultura amb la industria dels aiguardents i el mercat de productes i apers. Ha tingut una importància arreu del país en les activitats fabrils vinculades amb el tèxtil i amb l'adoberia. Ja ben entrat el segle XX, després de la guerra que va representar la pèrdua de la llibertat democràtica que representava la república per l’aixecament en armes dels sediciosos; amb una economia de supervivència també vam veure florir noves iniciatives empresarials que van donar peu a empreses importants en l'àmbit dels productes de la llar i de l'automoció, i moltes altres industries auxiliars, amb bons professionals sorgits fonamentalment de la nostra Escola del Treball nascuda l'any 1924 de les brases d'aquelles iniciatives del segle XIX.

Tota aquesta activitat econòmica s'ha aixoplugat en edificis que els van donar cabuda o que es van aixecar de manera específica per desenvolupar-hi aquella activitat. d'aquests edificis alguns eren d'una factura molt pobre i per aquest motiu o pel desenvolupament urbanístic han desaparegut, queden ben poques mostres d'aquesta història econòmica de la nostra ciutat, i de les que queden ben poques donarien cabuda a una altra activitat que les pogués recuperar per la memòria col·lectiva. Per altra banda cal destacar que algunes són singulars.

La fàbrica de Ca Padró dedicada al tèxtil, i que avui es coneix per “Ca Creus” n’és una bona mostra, és d’una estructura lleugera, diàfana i singular en la nostra arquitectura fabril. L’Ajuntament ha fet un planejament que desestima la seva conservació i preveu el seu enderroc per fer una reestructuració de l’espai amb una plaça i noves construccions. Aquí, a casa nostra no s’ha dit gran cosa, sembla que no s’hi doni importància, i mentre podem veure poblacions arreu de Catalunya que procuren preservar aquest patrimoni aprofitant-lo per altres usos, sovint de caràcter social.

La Comissió de Patrimoni de la Generalitat ha donat un cop d’atenció que potser ens podria servir per reflexionar-hi, però sembla que els nostres representants municipals ho tenen clar i s’apressen a justificar el seu enderroc sense plantejar-se cap alternativa. Bé sí, sembla que proposen traspassar la catalogació a un altre edifici, que segur que no desmereix en res la idea de protegir-lo i recuperar-lo, però una cosa no desdiu l’altra, perquè es tracta de dos tipus de construcció ben diferents, amb possibles usos posteriors, i que representen patrimoni i testimoni industrial de dues activitats ben diferenciades i que per la seva importància ambdues es mereixerien la seva presència en la memòria històrica.

Possiblement amb una mica de bona voluntat es podrien compaginar ambdós interessos el del patrimoni i el de l’esponjament dins el nucli històric de la ciutat si es replanteja la distribució dels espais, això sí, hi cal la voluntat política. Si us heu fixat en el detall de la fotografia veureu que l’àmbit es pot redistribuir de diferents formes que permeten l’esponjament i la conservació.

premisses per a la mediació

Una premissa bàsica per a portar a terme una mediació és la participació voluntària i la voluntat d’entendre la posició de l’altre part, i d’arribar a acords beneficiosos per ambdues parts on ningú pretengui sortir guanyador per sobre de l’altre, o la humiliació d’aquest.

La veritat és que donant per bona i imprescindible aquesta premissa no em veuria en cor d’acceptar una mediació per arribar acords entre polítics, o entre polítics i ciutadania (salvant excepcions), perquè: posem per exemple la qüestió de la sequera que tenim sobre la taula.

Només hi se endevinar posicionaments per defensar els propis interessos materials, de poder, de propietat(¿?), d’estratègia política, de falsa moral, territorials, etc.

Però, no he sabut veure que es plantegi el problema en la seva dimensió, considerant les necessitats reals, amb perspectiva de futur, incorporant tots els agents implicats, etc.

Estem tots disposats a dialogar sobre el problema? Procurem posar-nos d’acord sobre l’abast del problema? Avaluem la situació de cada una de les parts afectades? Fem entre tots propostes de solució al problema i les avaluem conjuntament per veure les possible, les més interessants i les complementàries? Intentem entendre les raons del posicionament dels altres? Estem disposats a cedir en les nostres posicions en benefici d’acords vàlids per a tots i que ajudin a resoldre el problema que ens distancia en les nostres percepcions i posicions?

Podria seguir posant qüestions, però no fa al cas, perquè el que pretenc amb aquesta aportació és opinar sobre la necessitat de reflexionar tots plegats sobre les nostres habilitats convivencials i la necessitat de desenvolupar-les a nivell individual i col·lectiu. I no descuidar el nostre desenvolupament moral a fi de tenir una actitud assertiva que contribueixi a una millor convivència entre tots els ciutadans.

Està clar que aquests valors i nivell moral, aquesta capacitat de diàleg, d’assertivitat i de voluntat d’arribar a acords, haurien de ser exigibles a les persones que es proposen per representar-nos, als polítics.

La realitat és tota una altra i això fa que comunament es parli d’uns i altres, dels polítics i dels ciutadans, com si tots no en fóssim de ciutadans amb els mateixos drets, deures, problemes i dificultats. Però potser no, potser és veritat que alguns si que son els altres, els que tenen privilegis o se’ls prenen, i els uns (la majoria de ciutadans) som els que de manera soferta ens toca veure l’espectacle i pagar. No és estrany que cada dia més ciutadans se sentin exclosos i allunyats de les decisions que prenen “els polítics”.

Cal confiar que noves generacions creixin educades en la cultura de la pau i incorporin aquests valors com a propis i els reflecteixin en la seva acció col·lectiva a la comunitat.

RUANES I EL PLANEJAMENT DE LA CIUTAT

Aquests dies s’està parlant molt de ruanes, per part de l’ajuntament s’ha despertat un interès en introduir aquest tema en sessions informatives que en principi tenien (segons m’han dit) un ordre del dia diferent, i algunes persones els han manifestat les seves prevencions, tota vegada que qualsevol actuació urbanística afecta en cadena al conjunt de la ciutat. I si es crea nou sol urbanitzable les persones que viuen al centre històric veuen que hi haurà molta més dificultat per aconseguir que es portin a terme les actuacions necessàries per la seva recuperació, i hi haurà menys interès per part dels promotors privats, perquè és més fàcil construir en terreny verge que dins el centre històric, més si la mateixa administració i actua donant facilitats.

Per altra part si una administració superior com ho és la Generalitat per mitja de l’Institut Català del Sòl mostra interès en intervenir en aquesta àrea, aspecte que pot resultar positiu, per part de l’ajuntament es podria reconduir aquesta voluntat per actuar on més li convé a la ciutat. Es pot proposar l’actuació al centre històric, que té molts àmbits que poden permetre recuperar habitatge, i proposar el desenvolupament d’aquells plans previstos en el planejament vigent i que contribuirien a un major equilibri del centre històric en el conjunt de la ciutat.

He sentit curiositat i he entrat a la web municipal, val a dir que ho no ho he sabut trobar o hi ha molt poca informació gràfica que ens permeti visualitzar les previsions o propostes urbanístiques que per altra banda sembla que tinguin interès en donar-ne a conèixer les bondats buscant la complicitat del ciutadans. Ara bé demanar aquesta complicitat als vallencs que viuen al centre històric i en pateixen totes les incomoditats i la progressiva degradació es fa difícil d’entendre i de pair.

Doncs bé, he trobat un parell d’imatges que reprodueixo; una d’elles manipulada amb color per fer més entenedora la proposta d’actuació per part de la Generalitat que segons sembla el nostre ajuntament accepta complagut i ens presenta les seves bondats dient que hi podrem tenir el museu casteller.

D’entrada la meva sorpresa ha estat veure que hi ha més territori tacat del que m’havien dit. Per altra part considero que la proposta és desproporcionada a les necessitats de la ciutat. I jo he cregut sempre i continuo creient que davant d’una proposta de planejament és fonamental que ens plantegem algunes preguntes molt simples, i que veient les propostes, sovint resulten difícils de respondre:

Que volem? Perquè ho volem? Ens cal? Donarà una millor qualitat de vida als vallencs? Respon a les necessitats de la ciutat i dels seus ciutadans o als interessos d’altri? Els interessos d’altri coincideixen amb els interessos dels vallencs?

Divendres passat vaig assistir a un acte informatiu que es va celebrar a la de conferències de l’Institut d’Estudis Vallencs, propiciat per la Candidatura d’Unitat Popular. He de constatar que hi havia molta gent, que l’exposició em va semblar informativa i respectuosa, sense plantejaments demagògics; van posar la informació que disposaven a l’abast dels assistents, entre els que es podia veure persones directament afectades per la proposta de nou planejament (ARE), persones del centre històric que també s’hi senten afectades i altres que senten interès pel futur de la ciutat. Acabat l’acte molts dels assistents van considerar la conveniència d’ampliar la informació i d’organitzar-se per buscar les millors propostes pel futur de la ciutat, respectuoses amb l’entorn, amb el medi i amb les persones.

En les dues imatges que incorporo hi podeu apreciar un plànol general del conjunt de la ciutat amb les actuacions previstes al pla general que les podeu identificar pel color vermell i gris a la zona de la residència d'avis, i un altre parcial on podeu veure la proposta d’ampliació de ruanes i del rec de la cavalleria en colors blau-lilos i, ho sorpresa!, també està pintada l’altre part de la carretera de Tarragona des de la rotonda d’entrada al Portal nou fins al bon sol (de color groc).

M’han dit que aquest divendres es tornen a trobar totes aquelles persones que van assistir a la xerrada ampliant-ho a totes les persones i entitats que si sentin interessades amb la voluntat de fer una acció participada en benefici de la ciutat i reclamant el respecte pels interessos particulars i col·lectius. Crec que tots hauríem d’estar interessats que els vallencs se sentin cridats a participar en el model de ciutat i en fer propostes de millora, i a denunciar si cal, aquelles actuacions que després d’una informació acurada considerin que no són desitjables pel be dels ciutadans i l’equilibri de la ciutat.

Cotització a l’alça

En la presentació del bloc ja dèiem que es tracta de reflectir el puzle que configura la nostra ciutat amb la voluntat de contribuir a la millora de la convivència i l’habitabilitat de tots i per a tots els vallencs i d’aquelles persones que es vulguin sumar i compartir la vida amb nosaltres.

En aquesta nota us volíem fer esment d’un aspecte positiu que hem trobat i que entenem és bo de destacar; un dels valors que ens distingeixen el trobem en les persones.

A casa nostra

hi ha persones que treballen, i treballen bé.

Avui hem anat a Tarragona, al rectorat de La universitat per visitar una exposició de pintura de la vallenca Lluïsa Clols; en sabíem alguna cosa,

coneixíem part del treball, però vist allí exposat ens ha sorprès agradablement. Jo no soc crític ni em veig en cor de fer una valoració artística, només us puc transmetre les nostres impressions i sensacions. Hem vist un treball ben fet, intimista, que ens presenta la seva visió de

l’entorn centrant-la

especialment en la vida quotidiana de les

persones, i ens la mostra amb una extraordinària tendresa i alhora de manera agosarada.

Realment ens hem de felicitar de tenir persones com la Lluïsa, i tants altres que de manera discreta fan un bon treball que ens enriqueix i enriqueix el valor col·lectiu de la ciutat.

Ho podeu apreciar e aquestes fotografies que m’he permès de fer i oferir-vos per activar la vostra curiositat.

risc d'accidents

A la carretera de Barcelona que suposem que encara depèn de la Generalitat, es dona una situació de deixadesa en els borals que posa en risc la circulació de vehicles, i de manera especial els més febles com poden ser les bicicletes i motocicletes.
Durant força anys, quan manava CiU a la Generalitat l'Ajuntament tenia serioses dificultats per aconseguir inversions a la nostra ciutat, em sembla que no és cap secret, només cal donar un tomb per altres ciutats i comparar. I un dels punts que mai van voler arranjar va ser aquesta entrada a la ciutat; vull creure que ara la situació és diferent i que no es miraran el color, així doncs potser caldria una acció decidida de la nostra administració més propera prop d'obres públiques de la Generalitat per resoldre qüestions com aquesta, que són petites però perilloses.
I posats a somniar potser es podria plantejar d'enjardinar-ho entre la vorera i la carretera, pujant a la dreta, i a l'esquerra fer-hi una altra vorera i enjardinar-ho també.
Creiem que seria una manera senzilla i no massa onerosa d'arranjar una entrada de la ciutat, a més força concorreguda.
En una altra ocasió haurem de parlar del pont.
Ho podeu constatar en aquestes fotografies (per cert, fetes abans de ploure)

zones perilloses

Tot passejant hom pot adonar-se que hi ha punts especialment perillosos per als vehicles, per a les persones i especialment per als infants. punts que en molts casos tenen fàcil solució, és per aquest motiu i per evitar lamentacions que hom creu que és urgent posar-hi remei, perquè estem segurs que els responsables volen vetllar pel nostre benestar és que evidenciem aquestes mancances. mancances que sovint per la rutina ens passen desapercebudes.
Aquesta imatge, si no ho tinc mal entès és de l'enderroc de "ca Gaia", a la cantonada dels carrers d'en Bosch i St. Antoni és una vista general on no s'hi aprecia res d'especial, però si ens mirem alguns detalls veurem que la cosa canvia.
Si fem una ullada a les altres fotografies veiem l'interior de la casa enderrocada i podem comprovar que no és un lloc massa propici per transitar-hi, però també podem observar que no hi ha cap impediment per accedir-hi, i passa a ser especialment perillós quan ens adonem com es pot apreciar en l'última fotografia que aquesta finestra i la que hi ha sobre d'aquestes línies, que són la mateixa, estan a peu de carrer a una alçada que les fa accessibles a tothom, infants de curta edat inclosos, amb el perill que això els pot comportar.
si més no aquesta finestra suposo que no seria massa difícil ni onerós de protegir.
Confiem veure ben acollida la denuncia per millorar la seguretat, la imatge i l'habitabilitat del centre històric de la ciutat.

panoràmica perduda?

Suposo que tothom identifica aquesta imatge, per sí o per no us diré que esta feta des de l'estació d'autobusos.
Avui he vist el setmanari el pati i l'escrit de l'associació de veïns del portal nou que feia una reflexió sobre la trobada que havien mantingut amb l'equip de govern municipal sobre les qüestions relatives al "barri" (no em cansaré d'insistir en demanar que si tot són barris, em digui algú on és troba la ciutat) i de manera recurrent com sembla que ha passat en altres trobades semblants es va treure el tema de la urbanització de "ruanes".
Si el projecte tira endavant ja ens podem acomiadar d'aquesta imatge, però es veu que a algunes persones tan els fa, i om es pregunta a què es pot atribuir l'interès en destruir la imatge del nostre entorn, què ens aporta? Ens interessa a la majoria dels vallencs?
Potser una de les qüestions que s'haurien de plantejar els que determinen i prenen decisions de futur és que la configuració de la ciutat no és sols una qüestió d'interessos; que cal tenir en compte l'opinió de la ciutadania i deixar de banda els interessos de forans o locals que l'únic que busquen és especular.
Cal tenir en compte que les decisions de present en la qüestió de planejament urbanístic condicionen el futur, sovint per molts anys , llavors pot passar com amb l'urbanització del fornàs que s'anomena en l'escrit referenciat, que per una decisió dels anys seixanta
(que no entraré a criticar si fou encertada o no, perquè en definitiva anava vinculada al polígon industrial que s'anava a desenvolupar) va condicionar uns drets urbanístics que es van concretar en el desenvolupament de la urbanització del fornàs.
Ara tenim sol urbanitzable pendent de desenvolupar que té la virtut que podria ajudar a equilibrar la configuració de la ciutat, i contribuir a la recuperació del centre històric de la ciutat si es desenvolupen plans adients per aconseguir-ho.
Per altra part cal preguntar-se quines aportacions de millora pot fer als vallencs, als que hi som, el creixement numèric de la ciutat. Viurem millor si som seixanta mil? Alguns potser sí que viuran millor, perquè amb el desenvolupament urbanístic es provoca, malauradament, especulació i això sempre enriqueix a algú, però la majoria acostumem a sortir perjudicats. Cal replantejar-s'ho.
El que ens planteja l'associació de veïns del portal nou és interessant i valdria la pena reflexionar-hi, i si ens estimem la ciutat, el que ens cal és una política urbanística que en totes les seves accions potenciï la recuperació del centre històric.