vallsperviure

Les decennals? ens podem permetre nostàlgia?

2012-02-01T06:20:00.001+10:00

Fa dies que veig que s’ha centrat un gran esforç informatiu en rememorar unes festes que com les candeles ja es van fondre, per cert sense deixar massa aportacions que ens puguin referenciar a aquelles dates, fora d’aquells aspectes sumptuosos i efímers. M’ha sorprès, perquè crec que el que esperen els ciutadans són respostes de futur i l’esforç dels seus representants per trobar solucions a les mancances que patim, especialment la mancança de treball. I la contribució amb polítiques socials al benestar de moltes persones que en aquest moment estan patint serioses dificultats.

Valls hauria d’ésser notícia per la seva iniciativa i la seva creativitat en trobar solucions a la sortida de la crisi.

Els manipuladors

2012-01-30T06:18:00.001+10:00

Manipuladors

En la convivència entre les persones ens trobem que algunes tenen una especial habilitat per aprofitar-se dels altres. D’aquestes persones en diem que son manipuladores. Hi ha tota mena de manipuladors, fins podríem dir que en general, en major o menor grau tots, en un moment o altre, en som una mica de manipuladors, però hi algunes persones que en fan el seu sistema de vida, de relació amb els altres i en molts d’aquests casos una manera d’aprofitar-se, de servir-se dels altres pels fins propis. Algunes d’aquestes persones fins podríem dir que són manipuladors convulsius.

Hi ha moltes menes de manipuladors, a uns els veus venir amb facilitat, però de tota manera per a moltes persones se’ls fa difícil sostreure’s a la seva manipulació. D’altres són més subtils i quan t’adones et trobes atrapat en les seves xarxes; hi ha aquell que es mostra simpàtic, ens cau en gràcia, sap afalagar-nos. Hi ha el manipulador seductor, i no ens podem sostreure a la seva influència; també ens trobem amb aquell que es manifesta altruista, però que finalment ens reclamarà reciprocitat en el seu benefici.

Jo entenc que l’acció dels manipuladors en el seu entorn és una manera d’exercir la violència sobre els altres en benefici propi. Una violència que exercida amb subtilitat fins ens pot generar sentit de culpabilitat i dependència que agreuja la seva acció, sovint amb un somriure.

Quan aquesta manera de fer i actuar qui l’exerceix, especialment el manipulador seductor i/o simpàtic és un polític, és doblement greu per què està exercint violència subtil sobre els seus conciutadans als que hauria de servir, en benefici propi i/o de la formació política que diuen representar.

Un dirigent polític ha d’esser clar, sincer, auster i mostrar empatia vers els seus conciutadans; guardem-nos dels simpàtics i seductors abans de caure atrapats en les seves xarxes. Amb massa freqüència estem veient la violència que molts polítics estan exercint sobre els seus conciutadans amb abusos de tota mena, amb el malbaratament dels recursos públics i l’aprofitament personal.

Valls 29 de gener de 2012

En defensa de la sanitat pública a Valls

2012-01-12T07:48:00.000+10:00

Demà dijous dia 12 A les portes de l’Hospital de la nostra ciutat hi ha una concentració i posterior manifestació per reclamar solucions a la situació que diuen que està patint el Pius Hospital a nivell econòmic. Podria semblar una qüestió sindical que afecta al treballadors del centre, però a parer meu és una qüestió que ens afecta a tots.

El nostre Hospital és un servei públic que mereix un finançament suficient per part de la Generalitat per fer la seva feina de manera adient i amb dignitat per part dels seus treballadors, que són els que tenen cura de la nostra salut. Crec doncs que tots hi som convocats dema a les cinc de la tarda davant l’hospital de Valls. Als nostres regidors municipals crec que els podem demanar una postura ferma i intransigent si cal davant la Generalitat per garantir el bon funcionament d’aquest servei imprescindible del que en són responsables directes. Els ciutadans no ho podem entendre de cap altra manera.

Com informar els ciutadans?

2011-05-21T06:11:00.000+10:00

S’està esgotant la campanya electoral de les eleccions municipals, demà dia de reflexió, diumenge tots tenim l’oportunitat d’anar a votar i contribuir amb la nostra participació a impulsar aquelles propostes que ens semblin més adients pel nostre benestar particular i del conjunt dels nostres conciutadans, i del futur de la ciutat; ens pot semblar que la nostra aportació no és determinant, però sumada a la del nostre company o companya, dels nostres amics i amigues, amb la dels nostres veïns pot ser una força determinant, i és per això que el nostre vot que portem a la mà i que pot estar impulsat pel cor hauria de portar una càrrega reflexiva important.

Quines mancances tenim per encarar? Quines entrebancs hem de superar? Quines propostes aporten una solució adient i factible? Quines respostes responen a les necessitats reals dels ciutadans? Com ens proposen portar-ho a terme? Quina voluntat s’observa de tenir en compte l’opinió dels ciutadans?

Per donar resposta a aquestes preguntes i a moltes més les diferents opcions polítiques han tingut aquests dies l’oportunitat de fer-nos arribar les seves anàlisis de la realitat i les seves propostes; jo m’ho he mirat i us he de dir que no en totes hi he trobat la voluntat d’anàlisi i la resposta a les qüestions que hem preocupen, jo us convido ha fer-hi una ullada i si teniu oportunitat a esbrinar com s’han fet les propostes que ens presenten, si han sigut participades o fetes per algú assegut en una taula i pensades per un sol dia, si són propostes per treballar per la ciutat o ho són per captar un vot i després... ja es veurà.

Una altra via d’informació més enllà de la propaganda mercantilista ha estat la premsa, en el nostre cas amb una oferta diguem què poc plural. Doncs bé: m’havien demanant autorització per la publicació d’un escrit que podeu llegir al bloc i que parla de manera prou genèrica de la participació ciutadana en la cosa pública i pel que he pogut saber el setmanari local ha negat la seva publicació, suposo perquè s’havia instat per part d’una formació política com la CUP.

Crec que la premsa és ben lliure de marcar la seva línia editorial i sectoritzar-se ideològicament, però que ho diguin clar, perquè altrament s’adopta una postura poc democràtica i no s’està al servei del conjunt de la ciutadania.

Em dol, no pas per negar la llum a la meva petita aportació, sinó per què aquesta postura fa crear recel i nega l’oportunitat al conjunt de la ciutadania de conèixer l’opinió d’una part dels seus ciutadans respecte de les qüestions que ens interessen a tots. Les postures monolítiques i sectàries són esterilitzants per a una societat i no contribueixen a una bona convivència.

Una ciutat per viure

2011-05-07T08:06:00.001+10:00

Una ciutat per viure

Estem davant d’unes eleccions i és oportú parlar de la ciutat. Sembla que sigui una qüestió que només interessi als polítics, però els més interessats hauríem de ser nosaltres, perquè és als ciutadans que ens afecta de manera directa i persistent cada una de les decisions que ells prenen. Sobretot quan sentim dir als polítics que actuen “amb el nostre vist i plau expressat amb el vot”. Així doncs, poca broma!

Fa anys, quan encara no gaudíem de la possibilitat de participació democràtica en el bon govern de les nostres viles i pobles, algunes vegades m’havien demanat que parlés d’aquestes qüestions municipals amb infants i joves de la nostra ciutat. Llavors era important que entenguessin que el fet de viure en comunitat ens condiciona de manera que cal establir unes normes de convivència i procurar-nos uns serveis comuns imprescindibles; i que si no es procuren de manera col·lectiva és molt difícil de fruir-los de manera individual, i això ens porta a organitzar-nos per aconseguir-ho. A la pràctica, és això un ajuntament (la paraula ens ho suggereix), és l’organització més pròxima que permet a la comunitat donar resposta a les necessitats comunes, i per aconseguir-ho, la comunitat nomena aquelles persones que de manera més idònia poden contribuir al bé comú. I d’això es tracta.

Però aquests nomenaments no poden ser un xec en blanc per què facin i desfacin en com els plagui durant quatre anys; els elegits s’han de sentir obligats a administrar els recursos amb el principi rector del bé comú i de manera compensatòria per protegir els més dèbils “del clan”; han de proposar solucions, però alhora han d’escoltar l’opinió de tots i procurar les respostes més adients en cada cas, procurant el respecte per les opinions discordants o minoritàries per trobar-hi allò de positiu que ens poden aportar. Perquè aquesta participació sigui possible la informació que cal transmetre a la ciutadania ha d’esser veraç i completa. I això en una comunitat àmplia sabem que és complex, però hem de trobar les formes i mecanismes per fer-ho possible.

Tota comunitat s’ha de plantejar el seu futur, i els que es disposen a representar-nos cal que explicitin el seu projecte i defineixin el camí a seguir en els diferents àmbits de la vida comunitària. Sovint als programes electorals hi podem trobar una munió de propostes, però mancades d’objectius i sense un fil conductor. Els ciutadans, els que haurem de gaudir o patir l’acció dels nostres representants, hauríem de filar prim i veure si el que ens proposen és raonable i ens interessa, per què sovint ens deixem enlluernar i després ens toca patir unes conseqüències no volgudes... tot era molt bonic, però no ens havíem adonat que allò comportava el que en diuen: danys col·laterals no desitjats.

Tampoc podem permetre que ens tractin com a mers consumidors o com a vassalls, nosaltres els ciutadans som els protagonistes de la història i com a tals volem ser tractats. Aquells als que votarem, han de tenir clar que s’ofereixen per ser servidors de la comunitat.

Alfred Pérez de Tudela Molina

Abril 2011

Ja ens hem manifestat

2010-07-13T20:13:00.003+10:00

Dissabte un nombre molt important de ciutadans de Catalunya vam manifestar el seu rebuig a l’actitud que té amb el nostre país una part dels pobles ibèrics i en espacial de la classe política, que és qui es manifesta públicament en contra de les aspiracions de Catalunya al seu autogovern; fent evident aquesta falta de respecte per les decisions que puguin prendre els ciutadans amb una sentència del “Tribunal Constitucional” que no fa altra cosa que reflectir la postura d’aquesta classe política que només actua en funció dels càlculs electorals, dels seus interessos partidaris.

Alguns mitjans de comunicació al servei d’aquestes posicions en contra de les nostres aspiracions com a poble han ratllat el ridícul volent minimitzar la importància de la manifestació i el nombre de participants. I si estan convençuts del que diuen i de que és una qüestió tan minoritària al nostre país, perquè ens volen privar del dret a decidir? Si tenen raó, si els ciutadans de Catalunya ja estan contents i satisfets amb el tracte que reben per part dels governs de l’Estat, els que faríem el ridícul amb les nostres demandes seriem nosaltres, però això només ho podem saber exercint lliurement el nostre dret a decidir i que ara ens neguen. Per què deu ser?

I en aquest vall de números que fan per intentar minimitzar el clam d’un poble no hi conten totes aquelles persones, ciutadans i ciutadanes que per un motiu o un altre no hi podien ser, per malaltia, per edat, per feina, per impossibilitats físiques, per atendre a altres persones, petits o grans que no es podien quedar sols, perquè eren de viatge, per dificultats de desplaçament i un llarg etcètera que ben bé podria doblar el nombre de manifestants que hi havia als carrers de Barcelona.

A la manifestació hi havia molts ciutadans de Catalunya que reclamaven respecte per les decisions preses pels nostres legítims representants al Parlament de Catalunya i que amb recança havíem acceptat que fossin retallades a les corts generals, però això d’ara no ho podíem acceptar i per això ens manifestàvem. I és clar que molts, cada dia més, a més del dret a decidir, estan reclamant la secessió, perquè des de la representació de la resta dels pobles ibèrics de la península (excepció feta de Portugal) ens coarten la llibertat, no respecten els nostres drets i cada dia més hi ha la consciència que estem patint un espoli. Catalunya sempre s’ha manifestat solidària, però això no es pot entendre com ha passat fins ara en detriment de drets d’igualtat per als ciutadans d’aquest país. Amb els diners dels impostos pagats a Catalunya es fan infraestructures i es donen serveis a la resta d’Espanya que a Catalunya no en podem gaudir o ens els hem de pagar dues vegades i això no es pot considerar acció solidària sinó espoli. És per això que cada vegada surten més veus que demanen la independència de Catalunya.

Voldria puntualitzar: d’aquesta actitud mesquina no en faig responsable els ciutadans del conjunt de l’Estat perquè prou se que són molts, la majoria, que respecten el nostre poble i s’hi senten identificats, i que si a alguns els assalta el dubte és per la propaganda política interessada que amb interessos electorals s’està fent i per la informació que reben, o no reben, per part d’alguns mitjans informatius. Si a tots aquests ciutadans els expliquessin la realitat i els preguntessin si ells hi estarien d’acord amb el tracte que rebrien segur que estarien al costat nostre com tants i tants ciutadans que al llarg de la història s’han incorporat a aquesta terra.

Clicant a "Voldria Puntualitzar" podeu veure un vídeo de la manifestació.

Avui 10 de juliol

2010-07-10T21:02:00.003+10:00

Avui anirem a la manifestació per defensar la dignitat de Catalunya, ens trobarem moltes persones amb sensibilitats deferents, però amb un objectiu comú: dir al món i en especial als ciutadans de l'estat espanyol que tenim una dignitat com a poble que estem disposats a fer respectar.
Sempre hem actuat dins el marc democràtic i respectant les regles del joc, però de cada vegada trobem més traves per poder-nos desenvolupar com a poble i per defensar els interessos dels nostres conciutadans en tots els seus aspectes, econòmics, socials, culturals, lingüístics, de justícia social.
Ara després d'un llarg procés respectant les regles del joc democràtic havíem arribat a un consens per enfortir aquest autogovern, i venen i ens diuen que no, que no hi tenim dret, que algú està per sobre de la voluntat del nostre poble; com podem arribar a acords?, com ens podem sentir que formem part d'un tot si no es respecta la nostra manera de ser i pensar?, hem de dir prou perquè amb imposicions no hi ha respecte mutu i hom ha de tenir dret a dir prou, com mal menor apel·lem al dret al divorci.

"Som una nació. Nosaltres decidim"

2010-07-03T04:54:00.000+10:00

Aquesta era una data anunciada, tots sabíem que havia d’arribar, desitjàvem i reclamàvem que es reconsideressin posicions però érem conscients que una vegada més es faria palesa la visió més castradora i de domini per part de l’Estat Español.

Els ciutadans de Catalunya que tenim el sentiment de pertinença a una nació, Catalunya, i que estem sotmesos a una voluntat de pertinença aliena, sempre hem manifestat la voluntat de construcció nacional respectant les regles del joc democràtic, però ens trobem que cada pas que volem fer per enfortir la nostra identitat i el nostre autogovern està ple d’entrebancs.

No es respecta la nostra identitat nacional, i en nom de la solidaritat inter-territorial els ciutadans de Catalunya es veuen mancats dels recursos necessaris per donar resposta a les seves necessitats socials, de desenvolupament i d’infraestructures, mentre podem veure altres territoris on s’està fent una despesa que no es correspon a les necessitats ni al grau de desenvolupament.

Davant d’aquesta nova agressió a la voluntat del poble de Catalunya expressada pel seu parlament amb la redacció d’un nou Estatut d’Autonomia, que va ser retallat per les Corts Generals i malgrat tot el Poble de Catalunya va acceptar en referèndum; aquesta nova agressió provocadora del Tribunal Constitucional que de forma manifesta es veu que només respon a interessos partidistes, els catalans hem d’aixecar la nostra veu, i un primer pas és la convocatòria que ens hauria d’aplegar a tots i que ha encapçalat Òmnium Cultural.

Només voldria afegir: ara hem de servar la unitat, és molt importat que parlem tots amb una sola veu, després en l’acció concretar ja hi posarem cada un les nostres aportacions específiques, però ara és importat: una sola veu, un poble unit davant l’agressió als nostres drets com ciutadans i com a poble.

"Som una nació. Nosaltres decidim"

QUÈ CAL SABER?
1. Per què considerem que no és legitima la sentència del Tribunal Constitucional?
Perquè la retallada de l’Estatut per part del TC després d’haver estat avalat per la sobirania del poble de Catalunya mitjançant referèndum, no és democràticament admissible. D’altra banda, el TC és avui un òrgan caduc i provisional, ja que està integrat per magistrats designats tots ells pel PSOE i pel PP, partits que, alhora, bloquegen la seva renovació fins a l’extrem que no s’han substituït magistrats difunts. Aquest fet ens reafirma en la idea que el TC no ha de dictar sentència sobre la constitucionalitat de l’Estatut per la seva manca de legitimitat.
I també perquè...
• Una interpretació a la baixa de l’Estatut buida de contingut i de sentit tant l’Estatut com el procés constitucional que ha seguit per a la seva aprovació.
• El text ja va passar tots els filtres de constitucionalitat abans de la seva aprovació definitiva i, per tant, és improcedent que ara es vulgui escapçar.
• Acceptar la retallada significa acceptar una sentència que se situa per sobre de la sobirania del poble català i de les seves institucions d’autogovern.
3. Per què cal sortir al carrer amb una manifestació?
Per respecte a la voluntat popular. Va ser des de la ciutadania que vam aprovar un text en referèndum, i és des de la ciutadania que responem a la sentència. La manifestació és en defensa dels valors democràtics i reclama el respecte a la voluntat del poble expressada en referèndum.
I també perquè...
• La sentència és un atac a la sobirania del poble de Catalunya i a la democràcia i un trencament unilateral del pacte Catalunya-Espanya.
• Volem fer visibles la capacitat de resposta de la societat catalana i les opcions de futur.
• Després d’haver acceptat les regles del joc, aquesta sentència és un menyspreu a la democràcia.
4. És tracta d’una manifestació pel dret a decidir?
Sí. Catalunya, com qualsevol nació, té el dret -inalienable per cap constitució- de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania. Per dignitat democràtica, no podem acceptar de cap manera que hi hagi retallades a l’Estatut.
6. I després de la manifestació, què?
Ha de servir per revisar a fons el funcionament democràtic del país, pel respecte a la voluntat popular i a la responsabilitat dels nostres representants polítics. Constatem que l’Estat d’autonomia no respon a les necessitats polítiques ni socials del nostre país i marquem el punt de partida d’un context de major sobirania per a Catalunya. Si es confirma que el procés estatutari és una via morta, caldrà construir amb unitat i rigor un projecte nacional sobirà amb el qual es pugui identificar una àmplia majoria de la societat catalana. Un projecte que respongui a la voluntat democràtica i respecti plenament el nostre dret a decidir.

Patent de cors

2010-06-01T06:34:00.002+10:00

En la història de la humanitat s’han produït repetidament accions de genocidi sobre pobles i una de les més virulentes de la nostra història més propera és la que van patir israelians, gitanos, polonesos i catalans a mans del nazis comandats per Hitler i els seus lloctinents, però podríem anar rememorant altres accions d’extermini que homes i pobles han exercit abans i després d’aquells fets.
Alguns normalment vinculats de manera directa o a nivell ideològic amb els que han exercit aquestes accions les neguen i fins diuen que són invencions interessades. Això és inexcusable i inacceptable i és responsabilitat de tots mantenir la memòria i treballar pel respecte entre les persones i els pobles, i per la pau.
De la mateixa manera és inacceptable que amb l’excusa de patiments passats un poble com el d’Israel es vulgui imposar sobre els altres pobles per la força i negant-los els seus drets. Ells diuen defensar la seva terra, la seva seguretat, la terra promesa; si llegim les escriptures hauríem de convenir en la convivència i si és el cas amb l’ocupació per la força, com ara, per part del poble d’Israel. Fa molt temps que les terres de Palestina estan patint una situació d’imposició i d’injustícia, i potser també hauríem de parlar de genocidi, ja és hora que els pobles de la terra, els ciutadans del mon reclamem una situació justa i de respecte pels pobles que conviuen a les terres de Palestina.
He iniciat aquest escrit parlant de la patent de cors, perquè sembla que amb l’excusa dels patiments rebuts per moltes persones d’aquest poble ara tinguin dret a tot i a imposar per la força la seva voluntat i el seu domini, amb la connivència de molts governs, els que en diem el primer mon, i és clar el vincle dels diners hi té molt a veure.
Crec que és una situació que, amb el respecte que mereixen molts israelians que actuen dignament, hem de denunciar les accions que porta a terme el seu govern en contra dels pobles veïns i pel seu desafiament a tots els pobles de la terra.

l'efecte globus

2010-05-09T19:12:00.001+10:00

Una vegada una persona que considero un company i una persona amb criteri em va comentar que li havien ofert un càrrec polític rellevant a Barcelona i el meu comentari va ser que seria interessant i útil que una persona com ell assumís aquella responsabilitat i ell em va respondre amb una pregunta: saps què és i com és el món polític de Barcelona? I sense esperar resposta em va dir, com un globus que en un moment determinat es desinfla una mica i permet que algú vingut de fora i penetri, però sense traspassar la membrana i, quan li sembla que ja en té prou, que et pots convertir en alguna cosa molesta es reinfla i t’expulsa. I dins el globus hi ha tot l’entorn polític de la ciutat i que controla el conjunt del país sense distinció de colors, credos o ideologies.
Ara a alguns els pot semblar que han penetrat i s’hi han establert, no parlo de cap partit concret que a tots n’hi ha, però el globus fa temps que està aguantant aquesta pressió externa i tinc la impressió que aviat es reinflarà i alguns sortiran expel·lits, seria aconsellable que aquests cerquessin estratègies de salvament altrament la patacada que es poden endur pot ser forta i, quan més endins del globus hagin penetrat la patacada pot ser més forta.
Això he pogut observar que no només es dona a Barcelona, però aquests rebots acostumen a ser més forts quan més gros és el globus on es vol penetrar. Cal ser prudent i mirar si la penetració que es fa aconsegueix traspassar la membrana o no per prendre les mesures de seguretat adequades.
D’aquesta observació que em va fer aquell company fa força anys i dia a dia he pogut constatar quanta raó tenia; només cal observar i analitzar els esdeveniments.

vull decidir el meu futur

2010-01-16T22:55:00.003+10:00

Perquè som persones amb capacitat de discerniment.

Una manera que tenim de definir-nos com persones és per la capacitat de discernir i de prendre decisions preveient i valorant els pros, els contres i les conseqüències.

En aquesta part del planeta que pren la forma de la pell del brau això ha estat ancestralment complex, els uns sempre han intentat decidir que és el convenient pel conjunt d’homes i dones que habiten aquest territori. En uns moments sota la dominació (colonització) de pobles llunyans, s’ha intentat sotmetre i uniformar donant-los la consideració d’esclaus, serfs, o bàrbars als que calia dominar i sotmetre a la cultura de l’imperi.

Els homes, sempre han tingut tendència a exercir el poder i domini sobre els altres per la força, enriquint-se amb l’esforç dels que han sotmès, i apropiant-se dels bens comuns de manera que la resta han passat a ésser serfs al servei i caprici del que s’ha erigit en senyor.

L’afany de poder ha materialitzat aliances sense tenir mai en consideració la voluntat i els interessos de les persones que vivien al territori. I així es van anar constituint comtats i reialmes amb domini sobre el territori i les persones.

En ocasions aquestes agrupacions es feien per convenis matrimonials per a fer-se més forts, en altres ocasions s’han fet per la força sotmetent persones i territori a senyors i usances no volguts.

Aquesta part de la pell de brau que en diem la marca hispànica ha sofert aquest caprici i cobejança i disgregació segons conveniències dels poderosos de manera especial i continuada, i sempre s’ha justificat una pertinença natural que mai s’ha posat a consideració de les persones que hi viuen.

En altre temps les persones no tenien aquesta consideració; quan l’evolució ens ha portat a ser “homes lliures” tampoc ens ha estat permès de decidir i sovint s’ha dit que eren decisions preses, que la construcció de la unitat política del territori era legal i natural; fins dient-ho o sense dir-ho sovint s’ha al·legat que no teníem capacitat per discernir. Algú que ens vol bé ja vetlla per nosaltres i el que hem de fer és deixar-nos aconduir.

Tot plegat se’m fa estrany, jo crec que sí que he arribat a un grau de maduresa per saber discernir i decidir que és el que més em convé a nivell personal i de fer aquest exercici conjuntament amb els meus conciutadans per decidir el nostre futur col·lectiu. I crec que ningú es pot arrogar un dret superior al nostre per justificar una submissió.

A l’empara de la democràcia volen justificar aquesta imposició i negació de drets fent valdre una majoria numèrica d’un territori extens sobre una part, negant-nos el dret d’exercir com persones responsables i amb capacitat de discerniment.

Veient que no atenen a raons i que no volen acceptar la possible l’entesa des de la igualtat, que l’únic que els interessa, com sempre, és esprémer el territori i els seus habitants, potser ha arribat l’hora de dir de manera clara quins son els nostres sentiments i la nostra voluntat de ser.

represa

2009-12-26T07:50:00.000+10:00

Represa
Després d’unes llargues vacances o travessia pel desert on he anat trobat motius de comunicació amb tots els que em voleu llegir que finalment s’han anat convertint en miratges que no s’han concretat sobre l’espai obert de l’ordinador que tinc sobre la taula, ha arribat el moment de la disciplina i, a risc de forçar la conjunció de les paraules per expressar les idees pròpies, fruit d’una màquina poc engreixada, haurem d’intentar fer lliscar sobre aquesta pàgina els bits que es van transformant en lletres i paraules.
Fent passar la mirada per la nostra ciutat hauríem de continuar l’exercici de veure les virtuts i les mancances que ens anem trobat en el dia a dia amb l’exclusiva voluntat d’esperonar i contribuir a la millora de els condicions de vida de tots els nostres conciutadans.
Però... farem un parèntesi, i obrirem un espai de reflexió sobre la identitat personal i col•lectiva; aquests pensaments sempre són subjectius i hom no en pot pretendre l’adhesió incondicional, però em veig en cor de reclamar d’acceptar-ne la franquesa i, per a ells, la llibertat d’expressió.

les aparences enganyen

2009-06-07T06:58:00.011+10:00

Aquesta setmana la xinxeta del setmanari el Pati parla i es felicita per l'asfaltat de la carretera de Tarragona, jo també ho havia apreciat, però la setmana passada en una passejada pel Tomb del Balcó vaig passar a peu per aquest indret hi ho vaig observar amb més detalls que anant en cotxe i us podria remetre a les imatges per justificar el títol d'aquest escrit.

En aquesta passejada, centrant la mirada en aquest tram del Portal Nou vaig observar alguns detalls que sovint pel costum, o perquè anem en cotxe no els apreciem i no sabem copsar la dificultat o el perill que poden representar pels nostres conciutadans o l'aspecte de deixadesa que presenten alguns racons que contribueixen a la imatge de conjunt de la ciutat.

D'aquestes mancances hi ha responsabilitats repartides i compartides, però en qualsevol cas el que pesa és que afecta els vallencs de manera perjudicial.

Baixant per la vorera de la dreta ens trobem el que seria l'entrada (espai públic) del que era la discoteca House amb un estat de deixadesa i brutícia lamentables.

Una mica més avall i passant per la mateixa vorera la trobem envaïda per la bardissa que surt de les finques veïnes i que dificulta i fins impedeix el pas dels vianants.

Quan hem arribat a la gasolinera les Palmeres si canviem de vorera per pujar per la carretera passant per l'esquerra ens trobem un bon esvoranc que per cert fa mesos que hi és, això sí, protegit amb unes tanques metàl·liques que obliguen els vianants a passar per la carretera.

Comencem la pujada i ens fixem que el que es prometia com un nou asfaltat, mirant els punts de contacte amb l'anterior observem que el gruix és pràcticament zero, sembla talment una capa de pintura, i una mica més amunt es reflecteix en l'esquerdat que podeu apreciar en les fotografies.

No està bé que ens venguin gat per llebre, cal ser conscients de la feina feta i que no ens diguin d'aquí a quatre dies, quan torni a estar intransitable, que ja ens ho van reparar i que ara no toca. El transport pesant que passa per aquest tram de carretera és molt elevat i a més hauríem de saber i recordar que aquest és un punt que sempre ha patit de deteriorament prematur i greu.

Se que a algunes persones responsables no els agrada gaire que s'evidenciïn les mancances, però crec que ho haurien d'agrair i entendre que no és una crítica sinó que evidencia la preocupació per aconseguir un Valls més habitable.

Un model de ciutat

2009-05-25T22:00:00.000+10:00

Amb l'impuls de la Plataforma d'iniciativa popular “Valls Viu” fa uns dies es va celebrar un “debat” on estaven convidats tots els grups polítics amb representació municipal, i tots hi van participar. Ens hem de felicitar per aquesta iniciativa.

Cada un dels representants municipals va fer una exposició inicial on fixava posicions i prioritats. Van sortir aspectes com el desenvolupament urbanístic i econòmic; la importància de fer un esforç especial per la recuperació del “Centre Històric”; es va fer referència a la conveniència d'un model de ciutat compacte i ben comunicada, es va parlar de llars d'infants, de salut i del dret a l'habitatge; es va reclamar un nou planejament que contempli la centralitat del Centre Històric, de la conveniència de propiciar la regeneració i el creixement dins el nucli en els espais que hi ha disponibles.

També es va parlar del fracàs del model actual i la conveniència d'un canvi en la planificació, d'exercir una acció positiva per la recuperació de pisos i immobles buits i de la consolidació de zones pendents d'urbanitzar o d'edificar en el planejament actual i i dins el perímetre de la ciutat.

Fetes les primeres exposicions es va començar a intervenir per al·lusions i en aquest moment es van posar sobre la taula les diferències de criteri; l'equip de govern representat per l'Alcalde i la primera Tinent d'Alcalde defensaven les seves posicions i demanaven el consens per les actuacions al Centre Històric. La resposta de l'oposició a aquests plantejaments era òbvia, per una banda es posava sobre la taula el tema de l'ARE (Ruanes) com una incompatibilitat per un creixement racional i compacte de la ciutat i es plantejava que calia marcar prioritats, perquè per fent-ho tot a l'hora no quadren els números.

De manera continuada es parla de creixement de la ciutat com una solució a tots els problemes que patim i hom es pregunta: quin és l'objectiu de créixer? Fins on hem de créixer i perquè? Ens plantegem les necessitats reals dels ciutadans? (si hom es fa aquestes preguntes és perquè en les seves intervencions, especialment de l'equip de govern no hi sabem trobar resposta).

Després es van venir un espai de retrets i reclamacions o denúncia de coherència i incoherència; aquest espai no ens aporta res que ens faci avançar, perquè no és aclaridora ni enriquidora per l'elaboració de noves propostes per a la ciutat i els seus ciutadans, els presents, no els hipotètics.

Es va parlar del Museu Casteller que sembla un punt emblemàtic per definir la conveniència d'aquest planejament de la zona de Ruanes i del rec de Cavalleria, sense un planejament previ amb totes les garanties d'un estudi acurat i de publicitat. Com centre d'atracció de forans a la ciutat, a més de la tasca principal de recollir i divulgar els orígens dels castells, no seria lògic com ho podem veure en moltes ciutats del nostre entorn i arreu, fer el Museu al Centre Històric com un element més per revitalitzar-lo?

L'oposició alternant qüestions i intervencions van posar sobre la taula una pregunta clau que consideren que no s'ha treballat ni s'hi ha buscat un consens: Quin Valls Volem? I es va deixar clar que seguir amb l'ARE condicionarà la planificació i el desenvolupament de la ciutat, especialment del Centre Històric, hi tot plegat sense diàleg amb els ciutadans. Recordem que aquest acte és iniciativa dels ciutadans, per part de la Corporació no s'ha fet cap pas de divulgació i de recerca d'opinió abans de prendre decisions que ens afectaran de manera important, que jo en tingui coneixement.

Però hi ha una qüestió d'aquell debat que a mi personalment em preocupa especialment, perquè denota poca voluntat de diàleg i d'escoltar l'opinió dels ciutadans. Els representants municipals van esmerçar molt temps en explicacions i contradient-se els uns als altres, però l'espai d'intervenció dels ciutadans que havíem anat a aquell debat va quedar limitat a una pregunta de les moltes que s'havien plantejat, s'havia acabat el temps!.

Van dir que donarien resposta a les que s'havien quedat sobre la taula, i jo em pregunto: on com i quan hi han donat resposta? En qualsevol cas el lloc per donar resposta era allí, perquè tothom pogués conèixer l'opinió dels nostres representants i enriquir el coneixement mutu amb l'opinió dels altres conciutadans.

A més si els nostres representants volen atendre a l'interès dels seus conciutadans, no clients ni súbdits, ciutadans de ple dret, el mateix dret que tenen ells com governants; si ens volen atendre haurien d'escoltar i fer per maneres que la participació sigui amb tots els elements d'informació perquè es pugui debatre a nivell d'iguals i de manera democràtica.

Cada decisió presa sense tenir en compte la visió de la ciutadania pot ser un pas que condicionarà el nostre futur, moltes vegades sense retorn.

He esperat a fer aquest comentari, perquè volia fer-ho posant distància i poder-ho avaluar amb perspectiva, sense l'impacte del moment.

PD.- S'hauran fixat que on els nostres representants diuen habitualment “Casc Antic” jo faig referència al “Centre Històric”, crec que hem de vindicar la ciutat en la seva centralitat que acull el creixement perifèric que s'ha anat produint amb els anys, però sense desvirtuar-ne l'origen.

Protocolo Calçot

2009-05-24T22:07:00.006+10:00

Aquest és el títol d'una exposició que podem visitar a la Capella de St. Roc des de el dia 24 d'abril i que encara hi serà un parell de setmanes.

L'artista es diu Júlio Arriaga, des de la meva perspectiva d'edat diria que és un xicot nascut al País Basc que viu a Barcelona, no el conec i aquesta dada que poso l'he tret d'internet.

He anat a veure l'exposició unes quantes vegades i una d'aquestes hi vaig fer fotografies perquè la trobava i trobo interessant; jo no em puc permetre de fer una crítica d'art, però si que puc opinar des de la meva apreciació personal.

La primera vegada que vaig entrar a la capella em va impactar, hi vaig donar un tomb, però...vaig sortir. M'havia quedat una mena de curiositat i hi vaig tornar un altre dia i em va semblar que amb el seu traç donava molta força a la representació de la festa que representa compartir taula en una calçotada; els colors eren simples, suggerents i d'impacte a primera vista. Només puc dir que m'ha agradat i trobo que és una obra que estaria bé que quedés a la ciutat, bé sigui a mans d'establiments que s'hi dediquen o del mateix municipi, clar que jo no conec la disponibilitat ni les pretensions, i si és possible.

I el que més em va encuriosir va ser veure com dos nens s'estaven mirant el quadre.

Com abans de fer aquest escrit i amb la intenció d'afegir-hi alguna fotografia vaig demanar permís a l'autor via correu electrònic, i amablement me'l va donar, pels que no hàgiu tingut ocasió de visitar-la us poso algunes fotografies.

De la recollida selectiva

2009-05-21T09:24:00.000+10:00

Els dies 28 d’abril i 10 d’octubre de 2008 vaig fer comentaris al bloc sobre la recollida selectiva i en algunes ocasions, quan he tingut l’oportunitat he comentat amb persones de l’administració municipal la situació específica dels contenidors de la plaça de les Escudelles, concretament sobre la recollida de la matèria orgànica i l’aparició continuada d’andròmines, i la conveniència d’una campanya educativa i de vigilància.
No he vist cap campanya ni vigilància concreta, i això no vol dir que no es faci, només dic que no ho he vist, però... em sembla que ja han trobat la solució al problema, només que no ens han avisat i alguns incauts continuem comprant les bosses específiques per les deixalles de matèria orgànica i fent la separació selectiva corresponent.
Quan llegiu, el que dic del que he vist avui, entendreu que digui “incauts”.
Aquest matí quan sortia de casa amb el cotxe m’ha calgut d’esperar perquè estaven recollint les deixalles dels contenidors soterrats de la plaça de les Escudelles oh! sorpresa, tots tres contenidors els han buidat en un mateix camió (sense separador de deixalles) tot anava al mateix sac.
Estic d’acord que és difícil i que en aquest lloc concret la selectiva no és exemplar, i segurament l’orgànica no és aprofitable, és per aquest motiu que proposava les campanyes educatives i la vigilància, però si després la recollida la fem malament no podem demanar responsabilitat als ciutadans.
Encara hi ha una cosa a afegir: la plataforma dels contenidors estava plena de brossa i no s’ha recollit, només deuen tenir l’encàrrec de buidar els contenidors, la plataforma ha baixat amb la mateixa brossa que havia pujat, això sí amb els contenidors buits i el seu contingut ben barrejat en un mateix camió.
És un cas particular o generalitzable? Vull creure que només afecta al cas particular de la nostra plaça que està suportant un estat de deixadesa generalitzat i lamentable des de fa temps, més quan s’hauria de tenir una cura especial (a nivell sanitari) tenint en compte que, sortosament, encara hi ha infants que hi donen vida fent ús d’aquest espai per jugar.
Hi ha una dita: “un arbre no et deixa veure el bosc” en el nostre cas crec que hauríem d’evitar que els “premis” ens facin creure que tot ho fem bé.

LA CRISI

2009-04-27T20:17:00.006+10:00

A molts ens pot fer anar millor o pitjor, potser amb una mica de neguit, però per a moltes persones és una qüestió de subsistència.

Dic millor o pitjor, perquè hi ha persones que poden veure més o menys afectat el seu patrimoni, però no ho oblidem, en totes les situacions de dificultat hi ha qui en treu benefici, sovint sense cap escrúpol, malgrat d'altres en pateixin les conseqüències, en podríem posar molts exemples, alguns ens esgarrifarien i altres ens farien fàstic, però avui em volia centrar en un aspecte molt més concret i pròxim.

Fa uns dies una amiga em va fer notar les dificultats que estaven constatant els serveis assistencials com CARITAS per atendre les necessitats més primàries de moltes persones que conviuen (malviuen) a la nostra comunitat.

Suposo que ja sabeu que aquesta entitat fa molts anys que a la nostra ciutat fa aquesta funció supletòria del que hauria d'ésser simplement justícia; aquella xarxa de cobertura que hauria de garantir un mínim de subsistència i dignitat a totes les persones, però no és així hi hi ha persones que procuren fer aquesta suplència amb un lloable voluntariat.

Ara aquestes persones pateixen amb preocupació la manca de coses tan bàsiques com la llet i l'oli per garantir l'alimentació d'algunes famílies que formen part de la nostra comunitat.

Aquesta amiga em deia: et podries fer ressò d'aquest problema al teu bloc que sembla que arriba a moltes persones? I aquí teniu la crida.

Bé sigui proveint directament a CARITES amb una aportació d'aquests aliments o potser també a la parròquia, podríem contribuir a alleugerir el patiment d'aquestes famílies.

Suggereixo que algú amb una mica més d'imaginació que jo mateix propicies un banc d'aportacions que facilités les aportacions i l'aplicació a allò més necessari en cada moment durant aquest període d'emergència.

Les petites coses (2)

2009-04-07T19:35:00.000+10:00

Els humans hem adquirit el costum, cada vegada més estès d'envoltar-nos d'animals; abans els teníem per cobrir necessitats primàries, ara en la majoria dels casos s'han convertit en animals de companyia; tenim tota mena d'animals: ocells engabiats que estan fets per volar i alegrar-nos amb els seus vols i els seus cants; micos, tortugues, serps i altres animals feréstecs i en alguns casos perillosos que el seu habitat natural és l'espai obert siguin selves o deserts: hi ha altres animals que tenim com mascotes que de temps immemorial han estat domesticats i al servei dels homes. De tots els animals domesticats per l'home que podríem enumerar n'hi ha dos que de fa un temps destaquen com mascotes, són els gats i els gossos, us he de dir, d'entrada, que no tinc res en contra d'aquests animals, fins m'agraden, però crec que el comportament humà amb aquests animals quan els convertim en mascotes és sovint egoista.

En primer terme s'hauria de tenir en compte que aquests animals necessiten d'un àmbit adient a la seva naturalesa altrament, ara que està tan de moda parlar dels drets dels animals, hauríem de dir que se'ls esta infringint maltractament.

Però hi ha un altre aspecte al que em vull referir i es tracta de la convivència ciutadana: les persones que tenen un animal de companyia el consideren normalment molt ben ensinistrat i sempre et diuen allò de: no pateixi que aquest animal no fa res. Què vol dir que no fa res? Quina garantia en puc tenir jo que no el conec de res i no se de les seves reaccions? I si els dius que facin el favor de portar-lo lligat, llavors ja et pots trobar amb males cares i en situacions si més no incòmodes, qua no segons amb quines persones d'enfrontament.

Aquests animals, especialment els gossos, tenen unes necessitats fisiològiques bàsiques, la principal i inevitable, de sortir a caminar a esplaiar les seves energies contingudes per l'estretor del seu hàbitat imposat, però tenen altres necessitats fisiològiques que podrien tenir ensinistrades i fer-les a casa, però que hi ha el costum de deixar que les facin pel carrer (cagar i pixar), i alguns ciutadans i ciutadanes més conscients compleixen la normativa i reculles els residus sòlids dels seus animals de companyia, però i els líquids? Sembla el més normal que puguin anar deixant marca aquí i allà, que es pot reconèixer perfectament per les taques i la pudor persistent.

Però hi ha ciutadans i ciutadanes que malgrat l'ordenança, malgrat les normes mínimes de convivència no reculles ni les deposicions sòlides i sovint sembla un joc de pistes que has d'anar esquivant; no pots anar pel carrer mirant l'entorn i les persones que passen, has de mirar el terra si no et vols trobar amb la desagradable sorpresa d'una tifarada a la sola de la sabata.

Però, hi ha un detall a afegir que considero important, aquest comportament per part dels amos i mestresses d'aquests gossos tenen la mateixa actitud si hi ha criatures i et continuen dient que no fa res que és molt juganer amb els nens, tu els demanes que el lliguin, però sovint has d'acabar marxant perquè ells van a la seva sense tenir en compte el risc ni la sensibilitat dels infants davant un animal desconegut. I això ens ho podem trobar en un espai pensat per l'esbarjo dels infants, on sembla per lògica d'higiene que no hauria de ser un espai compartit, però es veu que sí, perquè t'hi trobes cartells que indiquen als amos d'aquests animals que en cas de defecació ho recullin, però a més de la sensació de por i inseguretat pels altres infants, a més que sovint les “cagarades” no es recullen, que passa amb les pixarades en un espai on els nens petits poden jugar al terra?

No és fàcil, però potser si que s'hauria de clarificar, no n'hi ha prou amb una ordenança, cal a més vetllar-la, educar, corregir quan calgui i fer servir el sentit comú.

Les petites coses (1)

2009-04-07T12:47:00.000+10:00

Crec que és bo que saludem la brigada d'emergències del “barri antic? vell? Barri?, tan si val en tot cas ja en parlarem d'això. El que volíem ressaltar és el fet de la iniciativa que recupera amb escreix (amb diners) la vella idea del petit urbanisme, d'atendre les necessitats quotidianes, aquells detalls que més incomoden als ciutadans en la vida diària.

Però hauríem de tenir en compte que aquesta activitat no deixa de ser un pedaç; que l'estat de conservació de la ciutat es mereix una atenció especial i caldria plantejar-se una actuació integral i de qualitat.

Aprofitem per parlar de la manera que s'ha instal·lat per referir-nos a la ciutat de Valls: d'entrada podríem dir que la ciutat com a tal l'hem fet desaparèixer perquè n'hem fet un conglomerat de barris i en el cas nostre, una ciutat medieval, encara que en quedin poques empremtes no neix d'aquesta manera.

La nostra ciutat va néixer en un petit nucli que es va anar eixamplant i integrant en el seu interior les edificacions fetes fora vila i és així que si ens referim a la documentació històrica veuríem com va anar creixent la ciutat de Valls.

Si mirem el diccionari potser ens ajudarà a aclarir-ho: barri o barriada és un conjunt de cases que formen un tot més o menys independent de la resta de la vila. Em sembla que queda prou clar i si no tenim un nucli de referència, on és la ciutat, on són els nostres orígens?

Potser seria hora que donéssim el nom que correspon a cada àmbit geogràfic de la nostra ciutat, i en el nostre cas és ben senzill de determinar; fins els anys quaranta la ciutat va anar creixent de manera compacta, com es diu ara, dins la frontera natural que representaven els torrents, amb noves edificacions i recreixent les edificacions existents; havien crescut petits barris que progressivament es van integrar pel creixement de la pròpia ciutat, però el que podem dir pròpiament barris es va iniciar la dècada dels quaranta traspassant els torrents.

Així doncs i sense donar-hi més tombs potser podríem concloure referint-nos a la ciutat de Valls i els seus barris, i si volem detallar més per referir-nos a l'àmbit geogràfic que alguns s'han entestat en dir-ne barri antic, ho podríem fer com ho fan totes les ciutats que tenen història nomenant-lo: Centre Històric de la Ciutat.

Per un model de ciutat

2009-03-27T07:18:00.004+10:00

S'ha propiciat un debat per parlar sobre un model de ciutat, el de la nostra ciutat al que sembla que hi estan disposats a assistir tots els portantveus dels grups polítics representats a l'Ajuntament; és un pas important i a mi a més de convidar a totes aquelles persones que tenen l'interès o curiositat si més no d'anar seguit els comentaris d'aquest bloc els voldria fer arribar alguna de les meves opinions, perquè entenc que a més del que puguin dir els responsables municipals els ciutadans hi tenim molt a dir i seria bo que aquests representants es decideixin a escoltar les opinions dels ciutadans i escoltar-se els uns als altres més que dedicar-se a donar-nos les seves solucions tancades.

Si és cert que es vol parlar del model de ciutat s'ha d'estar obert al diàleg sense condicions ni premisses prèvies.

A parer meu la única premissa prèvia que s'hauria de considerar és la del diàleg obert i la consideració dels interessos dels ciutadans i per fer-ho possible és necessari posar sobre la taula tota la informació disponible sobre la situació real, els valors històrics, i si hi ha propostes que es presentin motivades i obertes a la consideració dels ciutadans.

És ben cert que unes persones estan més preparades des de un punt de vista tècnic i unes altres disposen de més informació, però això, si volem actuar democràticament, no pot representar situació de privilegi en la presa de decisions; aquesta major informació i preparació tècnica ha de servir per informar de manera veraç i clara al conjunt de la ciutadania perquè tots hi puguem aportar el nostre parer en igualtat de condicions.

Una altra qüestió fonamental que hauria d'inspirar aquest treball, que és responsabilitat de tots, és el bé públic; el bé comú; el bé del conjunt de la ciutadania present i dels nostres fills, altres elucubracions cal fer-les amb molta mesura i avaluant, sempre, si representaran un benefici tangible pel conjunt dels ciutadans.

Actuar així i escoltar potser pot representar considerar la conveniència d'algun projecte, d'alguna iniciativa, però això no s'ha de considerar mai com un fracàs, és un valor de respecte democràtic i de responsabilitat que tots els ciutadans estem disposats a saludar.

L'altra cara de la moneda és que cada un aboqui les seves propostes sense cap consideració per les propostes o objeccions alienes, aquesta posició ens porta a un exercici estèril i decebedor.

Seria aquest un bon moment per establir un fòrum ciutadà obert amb la participació de tots els àmbits interessats en el futur de la ciutat?

Perquè el futur de la ciutat és cosa de tots és tant important que no en poden assumir la responsabilitat uns pocs, molt pocs, massa pocs que es poden veure influïts per pressions i massa interessos.

Activitat Cívica.

2009-03-27T05:29:00.002+10:00

Fa una setmana aproximadament s'han esdevingut dues activitats cíviques que en voldria fer esment, perquè entenc que responen a una manera cívica de contribuir des de una activitat fonamentalment lúdica i cultural a la millora de la qualitat cívica dels nostres conciutadans, llàstima que sovint aquestes activitats es podrien aprofitar millo pel conjunt de la ciutadania.

Primer em referiré al concert que el 15 de març ens va oferir la Coral Terpsícore en la seva jornada de germanor, en aquest cas amb el grup coral “Nuestra Señora de los Pueyos” d'Alcanyís; una activitat que any rere any ens venen oferint de manera oberta al conjunt dels ciutadans vallencs. Crec que és d'agrair que ens permetin fruir del concert que fan amb motiu de la seva trobada social.

Ens aporta aquest esperit de germanor, de compartir amb els altres, de donar a conèixer als altres la nostra ciutat i els nostres costums alhora que també ens permet fruir de l'aportació artística dels visitants. Gràcies.

Per altra banda es va inaugurar una exposició sobre la celebració del 50e aniversari de l'escoltisme a la nostra ciutat. Per aquesta celebració a la que hi són cridats d'una manera o altra totes aquelles persones que hi han tingut algun vincle i vull creure oberta a tots els conciutadans, ens mostren una activitat que s'ha portat a terme de manera continuada, traspassant-se la responsabilitat d'unes mans a les altres i que a contribuït a la formació de molts nois i noies en col·lectivitat fent possible l'educació en valors com la cooperació, l'amistat i la responsabilitat individual i col·lectiva.

Segur que ha tingut les seves limitacions, però no és menys cert que han contribuït de manera positiva a la formació de ciutadans responsables, una altra activitat que està de celebració i el més important és que té continuïtat i que cal saludar i animar en la seva tasca.

De la inauguració de l'exposició hi ha moltes fotografies, a la majoria si veuran els que representaven les “autoritats” o els assistents, a mi en aquest recordatori m'ha semblat posar aquesta fotografia que reflexa el després, i com els petits detalls fan que després tots ho trobem com cal, i també que no cal esperar que siguin uns altres els que netegin, els que hem fet us de l'espai n'assumim la responsabilitats. Fantàstic!

eficàcia i eficiència en l'administració pública

2009-01-27T06:05:00.002+10:00

El més de desembre hem fet el que podríem dir vacances forçades per la feina i s'han acumulat moltes observacions que anirem desgranant, però potser no és ben bé la funció encara que pel que sembla necessària.

La xinxeta del setmanari el Pati veig que també va incidint i fora bo que els serveis municipals en prenguessin nota, perquè quasi sempre són aspectes puntuals que incideixen negativa ment en el benestar dels vallencs.

Avui en iniciar l'any volia fer una reflexió sobre una qüestió que sovint els polítics des de l'oposició tiren en cara, sovint sense cap explicació que ho sustenti, i després quan els toca exercir s'obliden; em refereixo a l'eficàcia i l'eficiència.

Podríem començar per veure que ens diu el diccionari:

Eficàcia: és la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat o esperat.

Eficiència: és la capacitat d'aconseguir l'efecte volgut amb el mínim de recursos possibles mi disponibles.

També podríem dir que és la relació existent entre els resultats obtinguts (objectius volguts) i els recursos utilitzats.

A nivell d'administració pública caldria afegir-hi que aquesta relació s'ha de considerar tenint en compte els recursos disponibles guardant l'equilibri d'una fiscalitat justa i proporcionada.

Pot resultar eficaç o fins molt eficaç matar una mosca a canonades, però en cap cas és eficient.

Permeteu-me un exemple: necessitem un vehicle per desplaçar-nos (un cotxe)

Un individu té aquesta necessitat i no té problema de diners i es pot permetre, independentment de les necessitats objectives, comprar el vehicle més car, el més luxós, encara que amb un altre també podria cobrir el seu objectiu, la seva necessitat.
Un altre individu té la mateixa necessitat però té un pressupost ajustat, disposa d'una quantitat de diners modesta; quan vagi a triar el vehicle segur que mirarà que cobreixi les necessitats objectives, però també mirarà que el preu s'ajusti al seu pressupost.

Els dos podran donar satisfacció a la seva necessitat de desplaçament, en el primer cas s'establirà una relació alta entre el cost del desplaçament per cobrir la necessitat i el benefici d'aquesta cobertura.

En el segon cas la relació del cost respecte a la cobertura de la necessitat serà molt més baixa, cobrint igualment l'objectiu plantejat. Serà més eficient.

Així doncs en el primer cas hi haurà un sobre cost innecessari. Respecte de la necessitat a cobrir serà eficaç, però no resultarà eficient.

Els administradors públics, que en definitiva administren els diners dels ciutadans actuen sovint com l'individu del primer cas, sense importar-li el cost i això no és eficient, no respon a una bona administració, encara que en alguns casos pugui resultar eficaç.

La bona administració passa per ser eficaç amb la major eficiència, tenint en compte els recursos disponibles, sense demanar esforços desproporcionats als ciutadans per cobrir els nostres capricis o vel·leïtats d'ostentació i gaudi personal.

Hauríem de reclamar dels polítics que ens representen i administren els cabals públics que fossin molt respectuosos i sense perdre eficàcia en l'aplicació de polítiques que donin cobertura a les necessitats dels ciutadans fossin eficients i i administressin els cabals públics tenint en compte que la capacitat recaptadora té uns límits.

Quan un polític no és eficient cau en el malbaratament dels cabals públics, els diners fruit de l'esforç dels ciutadans, i si com passa algunes vegades, a més no s'és eficaç llavors aquest malbaratament agafa unes dimensions de frau.

Zona escolar

2008-11-06T22:22:00.003+10:00

Aquest matí he fet una passejada per l'entorn de l'escola, perquè m'havien advertit d'una situació puntual de perill, ho he anat a veure i he fet un recull centrat en el carrer dels molls de l'estació.
Podem trobar de tot, però especialment el que en podríem dir deixadesa. i no podem oblidar que és un entorn on cada dia hi transiten més d'un milé de persones, comtant només les persones que van a l'escola i als serveis educatius.
Hi ha alguns aspectes que afecten, podríem dir, només des de el punt de vista de deixadesa, però hi ha alguns altres aspectes que afecten des de el punt de vista de seguretat; i cal recordar que hi ha molts nois i noies del 11 al 19 anys.
També hi ha un aspecte del que ja hem fet esment, si volem contribuir com ciutat educadora pels nostres infants, cal entendre que cal tenir cura en la qüestió del reciclatge.
Hi ha alguns aspectes que no corresponen directament a l'administració municipal, però sí que tenen la responsabilitat de policia i seguretat que obliga a la reclamació als propietaris per mantenir els espais endressats i amb seguretat.
Mirem-nos les fotografies i podrem apreciar: per aquesta vorera sense urbanitzar i bruta, hi han de passar cada dia tots els alumnes que arriben a l'IES en autobús.
Aquest fanal té la portella oberta i les connexions a l'abast, amb el perill que pot comportar si algun noi o noia hi posen la ma s'hi poden quedar engantxats. També podem veure els arbres amb el rec de qualsevol manera que representen una despesa, si més no, poc efectiva.
Aquesta tanca ha quedat abandonada que només serveix per fer d'entrebanc per les persones que es veuen obligades a passar per aquesta borera, la devien posar per arrenjar aquell embornal, i allí es va quedar.
Per cert l'embornal el van arreglar, però va quedar com podeu veure.
En aquesta mateixa borera hi ha una marquesina per esperar l'autobús, fa força temps que està com podeu veure i indica deixadesa i representa, també, un perill.
Encara podem afegir algunes observacions com: la tanca del solar que suposem de RENFE té la tanca trencada en dos punts amb el perill que comporta per la facilitat d'accés a les vies; aquest mateix solar està ple de brossa de manera permanent amb la mala imatge que dona, especialment per aquelles persones que estan en periode de formació i a les que s'intenta educar en el respecte per l'entorn; contiua faltant el contenidor per dipositar el paper que es genera al centre escolar.
Potser són massa coses en un espai tan reduït.

El Pati del Castell

2008-10-26T18:47:00.008+10:00

La Plaça del Castell des de l'inici de la seva reforma, necessària, ha estat contradictòria; podríem parlar de l'oportunitat de fer-hi un aparcament que dificulta fer de la nostra ciutat i especialment del centre històric, un espai més amable per als ciutadans, una ciutat més tranquil·la, el concepte que ara s'està incorporant de “ciutat lenta” on la vida dels seus conciutadans sigui més assossegada, i a aquest fi hi contribueix d'una manera determinant l'acció urbanística, però no parlarem d'això, perquè “Déu ens guard d'un ja està fet”. Però ho lamentem perquè considerem que la tossuderia no es bona consellera i hi havia solucions alternatives prou vàlides i segur molt més econòmiques. Parlarem de petits detalls: m'he trobat de manera repetitiva amb persones que han caigut, normalment persones grans (què potser no hi podran passar o passejar soles?) bé per la configuració dels desnivells que es fa difícil d'identificar, especialment al cap al tard per la manca de llum o pel mal estat del terra, que pel que sembla serà un mal endèmic, però voldríem haver-nos-hi d'acostumar per la manca de solució tècnica o per la manca de manteniment. Sembla que ja hem entrar en el rànquing de superació permanent en el número de persones que ho pateixen i han de fer cap Al Pius Hospital. Un altre detall són els plataners que hi ha sobre la plataforma, alguns estan tocats o malferits. I que fa a l'escultura de la font donada pels vallencs forans que se sentien arrelats a la ciutat i ho volien fer patent i que van concretar amb un obsequi a la ciutat per les decennals de l'any 1921, és una opinió molt personal però considero que la solució que s'hi ha donat és un menys teniment, com un menyspreu respecte d'aquells vallencs que van voler manifestar la seva estima per la ciutat d'una manera tan gratificant i que tots en podíem gaudir, com ha estat fins aquesta última remodelació que sembla que en sentim vergonya i hem desfet el conjunt posant una copia de la imatge que sembla que estigui amagada. A l'altra banda, en positiu podem dir que s'hi organitzen activitats com les havaneres del dia 25 d'octubre que si bé estaven obertes a tothom s'hi van sentir especialment les persones grans i en van poder gaudir. El que en podríem dir el sortidor és molt freqüent veure'l brut, no només amb papers o plàstics, l'aigua també hi està, hi ha moments que dona la sensació que estigui en el punt d'inflexió per passar a fer pudor. Tot plegat és complexe, però a més de l'observació personal no faig gaire més que recollir el que moltes persones comenten a nivell de carrer. Veiem imatges.

Estimar-se la Ciutat

2008-10-23T05:39:00.003+10:00

Sovint fem servir aquesta afirmació, bé sigui en positiu, be sigui en negatiu, i vist que s'estan produint una sèrie de fets i s'estan donant una serie de circumstàncies que ens fan plantejar-nos la qüestió, he pensat que podia ser un exercici útil destriar qui i com manifesta la seva estima per la ciutat. És un exercici incomplet necessàriament, però que ens pot servir de mirall a cada un de nosaltres per reflectir-nos-hi i que cada un de nosaltres podem contribuir per completar el puzle.

Qui s'estima la ciutat? A parer meu totes aquelles persones que fan bé la seva feina, les persones que són amables amb els seus veïns, les que procuren mantenir els carrers nets, les que circulant amb vehicle ho fan amb precaució, les que ajuden a altres persones a salvar les dificultats que poden trobar, les que contribueixen a la millora de la ciutat fent propostes positives, les que ajuden els nois i noies a ser uns bons conciutadans, respectuosos amb les altres persones del seu entorn.

Les que es mostren respectuoses amb les nostres costums, les que fan el possible per mantenir i recuperar el nostre entorn físic que tants anys d'història porta a l'esquena i que podem descobrir en petits detalls dels nostres carrers i places, detalls que encara que a alguns els puguin semblar insignificants o una nosa pel desenvolupament dels seus projectes, donen caràcter a la Ciutat, i que si desapareixen ho fan per sempre passant a ser un llegat perdut.

Les persones que dediquen part del seu temps a fer més fàcil la vida als seus conciutadans; els que de manera particular o formant part d'un col·lectiu contribueixen fent propostes cíviques per la millora o el gaudi dels seus conciutadans.

I quant podríem entreveure que aquesta afirmació no es correspon amb el fer de les persones i de la ciutat?

Quan posem els nostres interessos per davant de les necessitats comunitàries, quan ignorem l'opinió dels altres o la menystenim pel simple fet que difereix o qüestiona la nostra, i se'ns fa incomode.

Quan no es té en compte el valor sociocultural dels diferents valors artístics, culturals, humans, arquitectònics, socials. Entenguem que quan parlem de qüestions que fan referència a l'arquitectura ens referim més a aquells detalls que donen caràcter, que als edificis que pel seu conjunt ja ho evidencien, malgrat que en alguns casos fins aquests han patit aquesta manca de sensibilitat o estima; més quan hi ha solucions alternatives per donar viabilitat als projectes.

Quan no s'avalua de manera acurada el valor de l'entorn i el que aquest entorn representa pel conjunt de la ciutadania i pel seu benestar.

Quan fem dispendis innecessaris a nivell econòmic o energètic, quan degradem el nostre entorn sense pensar en els altres i quan fem els ulls clucs a aquesta degradació. Quan traiem els gossos a fer les seves necessitats fisiològiques al carrer de manera indiscriminada sense pensar en les molèsties que això comporta per als altres ciutadans. I tantes altres maneres de fer i actuar que podríem reflectir en un i altre sentit, però com deia en començar, no es tracta de fer la llista dels pro i els contres, sinó de posar davant nostre un punt de reflexió que ens faci valorar aquells aspectes positius que hi són i considerar els negatius per buscar la manera de millorar-los.

Des de el punt de vista públic una bona manera és obrir-se a la participació ciutadana amb la voluntat d'escoltar i consensuar, i per fer-ho possible s'ha d'afrontar amb mentalitat oberta i sense idees preestablertes com inamobibles.

Paissatge urbà (capelles)

2008-10-12T21:10:00.000+10:00

El paisatge urbà el configuren els diferents elements que formen part de l'entorn i les persones que l'habiten. Anem tan atrafegats que molts detalls ens passen desapercebuts i fins queden difuminats o desapareixen de la nostra visió, però hi són i sovint és bo que hi siguin perquè ens fan memòria de la nostra manera de fer i de ser, són part de l'herència que ens han deixat els que ens van precedir.
Podríem parlar de les fonts, de les capelles, de les antigues plaques dels carrers, de les llindes, de les baranes dels balcons, de les façanes, dels colors, de les plaques commemoratives, etc. I ho anirem fent amb la voluntat de contribuir, també en aquest aspecte, a la recuperació de la memòria històrica, perquè el nostre paisatge urbà en forma part, i el de les persones, perquè també en són un actiu important.
Avui només voldria ver esment de les capelles dels nostres carrers, algunes desaparegudes i les que queden en general en un estat lamentable de conservació que dona una imatge de deixadesa pels propis veïns i totes aquelles persones que ens visiten.
Us en posaré dos exemples: la capella de St. Cristòfol i la de la plaça dels Alls. La de St. Cristòfol té rajoles trencades i presenta un estat lamentable, malgrat tot encara hi ha veïnes que de tan en tan li intenten rentar la cara. A la de la plaça dels Alls a més del riu de cables que l'encercla, ara fa un temps que ha desaparegut la imatge (he sentit a dir que algú l'ha tret per arranjar-la) però om es pregunta si s'està al cas i si es podria agençar i fer la recuperació del conjunt.
Encara que en parlem en una altra ocasió amb més detall voldria fer esment que a “l'hostal de l'Antonet” al raval de St. Antoni hi havien unes llindes de fusta que si fem cas a les ordenances municipals s'haurien de conservar i restituir al mateix lloc. L'important en aquest moment és que l'Ajuntament en garanteixi la seva recuperació i conservació, perquè també formen part d'aquest llegat històric de la ciutat.

El reciclatge

2008-10-10T04:56:00.005+10:00

El reciclatge és important, forma part del consum responsable i solidari i, repercuteix directament en un estalvi de matèries primeres i d'energia.
L'Ajuntament de Valls ja fa força temps que va emprendre aquesta empresa de manera força seriosa, amb uns resultats perfectibles, però la seva feina ha estat reconeguda públicament.
Hi ha escoles de la nostra ciutat, vull creure que totes que intenten educar els nens i nenes, nois i noies per aquest consum responsable minimitzant la producció de residus, i la necessitat i conveniència de fer una recollida selectiva dels residus que malgrat tot es generen. A l'I.E.S Narcís Oller em consta que així o fa i forma part del programa d'escola verda del Departament d'Educació.
Per fer possible la recollida selectiva cal disposar de contenidors on dipositar-la, i fins a principi del curs 2007/2008 era així, hi havia un contenidor de paper davant del Centre que facilitava aquesta recollida. Un bon dia va desaparèixer i encara que s'ha reclamat de manera insistent durant tot l'any, encara no s'ha tornat a posar el contenidor. Això comporta que fora de situacions excepcionals com es va produir a principi de curs que per la gran quantitat que es va generar va passar a recollir-ho directament amb un camió, en el dia a dia això no és possible i podríem dir que tot l'esforç educatiu que intentem fer se'n va per la claveguera perquè ens veiem obligats a deixar el paper per reciclar al contenidor de rebuig, doncs no n'hi ha d'altre.
Per aconseguir una millor efectivitat educativa seria convenient que el municipi posi els mitjans adequats. Cal recordar que és una acció solidaria i en benefici de tots.

Seguretat

2008-10-07T19:25:00.002+10:00

Tot passant pel carrer Avenir fa temps que ens trobem amb aquestes imatges que podeu veure a les fotografies.
Aquest fanal que veieu que hi penja un fil de la electre sense cap mena de protecció està a la vorera just a la cantonada de la guarderia. Suposo que si ho pregunto em respondran que no hi ha corren, però que hi fa? i si hi és segurament que alguna vegada ho deuen connectar, sinó que hi fa? I en qualsevol cas l'administració es pot permetre d'infringir o deixar que algú ho faci, les mínimes normes de seguretat?
l'altra fotografia correspon com podeu veure a un embornal que està a la mateixa cantonada i com podeu observar fa força dies que s'ha resolt el problema, hi han posat i lligat, si s'hi fixeu, una tanca. Al carrer dels molls de l'estació passava una cosa semblant, encara que amb més perill i finalment s'ha arranjat (val a dir que la feina es podria deixar més ben acabada), però... si més no s'ha evitat el perill.
Confiem que en un carrer de tant de pas com ho és el carrer Avenir qui li correspongui en prengui bona nota.
Tots sabem que no és fàcil, però hi ha qüestions que són urgents i de vegades de tan veure-les ens passen per alt. Seria interessant que algú sortís a passejar observant, mirant el detall, segur que molts petits desperfectes es podrien arranjar abans de propiciar una situació de perill.

Salvador Allende

2008-10-01T04:16:00.014+10:00

La comissió ciutadana Salvador Allende de Valls ens ha fet una proposta de celebració del centenari del naixement de Salvador Allende amb un programa d'activitats pels dies 26 de setembre, 3 i 10 d'octubre. i la veritat és que no podia començar millor, i és d'agrair.
Us confesso que hi anava més per militància, per respecte al personatge, que per alguns de nosaltres havia significat un camí de marera de fer i de pensar, que per la pròpia expectativa de l'acte.
No sabia amb què em trobaria i després de participar-ne he de confessar que m'hauria sabut molt greu que la peresa m'hagués retingut a casa. I és per avançada que vull manifestar el meu agraïment als membres de la comissió que han pres la iniciativa de la celebració i per l'encert amb les persones que van participar en la taula col·loqui.
Poc em podia esperar trobar-me amb dues persones que havien viscut les circumstàncies de la trencadissa d'un projecte polític per la intransigència dels que es consideren amb dret de decidir sobre la vida de les altres persones amb benefici propi.
El fet del testimoni directe ja era important, però és que a més ens vam trobar amb tres persones carregades d'humanitat que van tractar el tema de forma delicada i sense cap esperit de revenja.
Ens van parlar del personatge i dels projectes polítics per afavorir els que sempre havien estat marginats, tant a nivell cultural com material. Ens van explicar els fets, com ells els van viure, sense cap afany de protagonisme. Es molt d'agrair aquest saber fer i aquesta honestedat, gracies una vegada més perquè actes com aquest dignifiquen la ciutat.

Per Valls

2008-09-28T22:21:00.004+10:00

Una nova oportunitat.

Crec que som molts els ciutadans que pensem que hem viscut uns anys que la nostra ciutat no ha aprofitat ni suficientment ni adequada les oportunitats que tenia a l'abast, però no és qüestió de retrets, potser serà més profitós mirar endavant.

Aquests anys passats s'han comès alguns errors, lamentablement n'hi ha d'irreparables, però ara ens cal mirar endavant. S'ha produït un canvi de persones en el comandament municipal i ho voldria veure com una nova oportunitat per a la ciutat.

Hi ha molts aspectes on ideologies polítiques diferents poden coincidir pel bé d'una ciutat, especialment si els seus mandataris estan oberts a escoltar totes les opinions í especialment les dels ciutadans i a respectar-les. I sovint l'experiència d'altri ens pot servir per trobar una manera més positiva d'afrontar la nostra activitat. Diuen que dels errors s’aprèn, és cert, sempre que hom tingui la voluntat de reconèixer els errors i de rectificar. I tan si val si són els errors propis o els errors d'altri, l'important és tenir un projecte, compartir-lo i confrontar-lo amb les altres propostes per buscar la millor solució, la més enriquidora, la més respectuosa, la més eficient, la que millor dona resposta a les necessitats del conjunt de la ciutadania.

Ens cal que els nostres representants municipals siguin sensibles a les necessitats dels ciutadans, especialment dels més desvalguts, ens cal una política de discriminació positiva (sense retòrica) amb fets reals i tangibles de recuperació d'aquells espais de la ciutat que en aquest moments estan més degradats, especialment el centre històric, que és el nucli, el moll de l'òs, l'origen de la nostra ciutat.

Ens han fet arribar cans de sirena amb projectes de futur que semblen el conte de la lletera, i ens agradaria més veure que es fa una política real, tocant de peus a terra i afrontant els reptes reals i concrets que tenim, i per aconseguir-ho cal una bona administració, eficaç i eficient dels recursos disponibles, especialment ara que s'apropen temps de dificultats.

Una administració eficient i eficaç és aquella que administra els recursos disponibles amb una fiscalitat raonable marcant prioritats per atendre de la millor manera possible i amb justícia les necessitats dels ciutadans. Un bon administrador públic no estira més el braç que la màniga, perquè després qui ho acaba pagant són els ciutadans.

Dic que és una nova oportunitat i ho crec. Ara cal que a qui li correspon entomi el repte, i els altres col·laborin a un bon fi.

"...y todo sigue igual"

2008-09-16T03:03:00.023+10:00

El mes de juliol fèiem esment que al carrer dels molls de l'estació hi havia un embornal en males condicions, que resultava perillós per vianants i vehicles, tot i ser un carrer on hi ha més moviment del que hom es podria imaginar, i especialment ara que ha començat el curs escolar, no s'ha fet res per posar-hi remei, deu ser molt complicat! altrament només podem deduir-ne deixadesa i menyteniment.

El mercat setmanal: una oportunitat.

2008-09-11T02:58:00.006+10:00

Volia fer un comentari sobre el mercat “dels pagesos”.

La racionalització i aprofitament del temps que ens marquen en el ritme de la societat que vivim fa que de cada dia més la majoria de les persones facin el proveïment des de aquesta òptica de racionalitat; que no vol dir que es correspongui amb una manera de fer pensada, simplement l’ambient ens porta per aquest camí i no ens plantegem si és el millor, simplement el seguim, comprar al supermercat, a les grans superfícies és més fàcil i per a molts fins és una manera de passar el temps, una festa, la festa de la despesa.

Però això té un cost, per alguns inevitable, per altres de comoditat o de desconeixement. Té el cost de la possibilitat de disposar i consumir productes frescos que per la seva proximitat de producció tenen la riquesa d’estar collits en un grau més òptim de maduració. Aquest és un aspecte que ens dona qualitat de vida i sortosament a la nostra ciutat, encara que molt afeblit per la manca de demanda, tenim l’oportunitat, encara, de disposar d’un mercat de la verdura dos dies per setmana que ens ofereix bons productes i a preus raonables.

Seria una llàstima que es perdés per la manca d’interès en gaudir d’una vida més sana i equilibrada en l’alimentació.

És cert que no tots els productes que ens ofereixen són de producció directa i de proximitat local, però en general és un producte fresc i de qualitat, a més tenim la sort que al mercat s’han incorporat uns joves que creuen en la producció natural, exempta de productes químics contaminants que ens ofereixen uns aliments de major qualitat i produïts en el nostre entorn.

Això, aquesta disponibilitat és un actiu positiu de la ciutat que està a les nostres mans conservar-lo i fer-lo créixer, a més és una activitat econòmica (encara que pobre) que es desenvolupa en el cor de la ciutat. Participar de l’activitat del mercat ens aporta a més: enriquiment de les relacions, sociabilitat, coneixença, observació de l’entorn, desenvolupament de la sensibilitat en tots els àmbits sensorials i tantes altres coses, potser per a algú pot ser una descoberta. Si som capassos de superar les "petites incomoditats" d’anar al mercat ens adonarem que també en podem gaudir, però si a més se’n fa divulgació i es facilita l’accessibilitat tot plegat seria molt més fàcil.

Comparar és odiós, diuen!

2008-08-30T21:31:00.008+10:00

S'acostuma a dir que les comparacions són odioses, però com et pots sostreure a veure que hi ha al teu entorn. Quan ets a casa veus la realitat quotidiana. Hi ha persones a qui la seva retina s'adapta i no veu un carrer brut, uns contenidors voltats de brossa i d'andròmines, una cagarada de gos, un enderroc mal fet, obres inacabades indefinidament, places descuidades, rajoles trencades, il·luminació insuficient, jardins amb vegetació malmesa, paviments en males condicions, etc.
No és estrany, hom s'acostuma amb una certa facilitat a no veure allò que li és desagradable, els nostres ulls són selectius, però quan hom trenca la rutina i obre els ulls a altres realitats s'adona que en altres indrets la realitat és diferent, i que és possible aconseguir aquesta diferència qualitativa, això sí cal sensibilitat, la iniciativa i la voluntat política per modificar els ritmes i fer la vida més plaent a tots els conciutadans afavorint un entorn més humà, net i agradable.
Em sembla que aquesta fotografia no és correspon ben bé el parc del Mas Miquel, però..., podria ser un entorn on hom s'hi pogués trobar. Si en altres llocs és possible, perquè ho seria possible a la nostra ciutat? Si en altres llocs tinguessin un entorn natural com el nostre crec que ho aprofitarien millor.
Hom ens podria dir que a casa nostra hi ha persones que malmeten l'entorn, potser sí, suposo que com a tot arreu, és qüestió de no defallir, manteniment, vigilància i reposició. Si hom s'excusa en l'acció dels altres per amagar la pròpia deixadesa mai ho aconseguirem.
Els ciutadans hem d'aprendre a fer bé les coses i la ciutat pot ser una bona escola, cal que els mestres ( els polítics) s'esmercin en trobar l'acció pedagògica per desenvolupar aquest aspecte de ciutadania, i constatar els beneficis d'un entorn agradable.

Puig de Gallissà

2008-07-18T01:38:00.012+10:00

Ja són dues les persones que m'han fet arribar la notícia que s'ha iniciat la desfeta del Puig de Gallissà. Segons em diuen les primeres màquines es van menjar tot el sotabosc i al darrera hi van passar les serres mecàniques tallant els arbres de manera més o menys indiscriminada. I ho verbalitzen d'una manera poètica: " Aquesta nit el Puig ja sagna per les dues vessants". La vall del torrent que corre cap al Francolí ja mai més tornarà a ser la mateixa. El bosc que s'enfilava cap al Puig devia ser el darrer bosc verge del municipi vallenc, lluny de la serra de Miramar. Ja gairebé no existeix.

Podem entendre que el desenvolupament necessita de vies de comunicació i sempre que se n'obren de noves és sagnant pel territori, però una administració responsable és sempre respectuosa amb la voluntat dels ciutadans i amb el medi. La pregunta que cal fer-se és si tot plegat s'ha tingut en compte o s'ha tirat pel dret. No hi havia cap altra alternativa de traçat per evitar malmetre un dels pocs espais naturals del nostre municipi? Encara que costi acceptar els "errors", seria possible reconsiderar la situació i reconduir-la? Està clar que sovint no ens adonem prou bé del mal que podem arribar a fer amb les nostres accions fins que ho veiem amb els nostres ulls. Una altra cosa és si realment hi volem veure.

Aquí us poso com mostra les imatges que m'han fet arribar i jutgeu vosaltres mateixos.

30 anys d'ajuntaments en democràcia

2008-07-14T21:18:00.009+10:00

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Amb aquest títol podríem encetar molts temes, avui el dedicaré a la commemoració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics que s’esdevindrà el mes d’abril de l’any vinent.

No se si les generacions actuals que regeixen la Corporació Municipal li donen un valor significatiu i faran alguna celebració que ens permeti a tots plegats refrescar la memòria i reflexionar sobre el paper que desenvolupen les corporacions i si caldria modelar algun aspecte que permetés aprofundir en la democràcia.

Vam passar molts anys, massa, sota un règim polític dictatorial que ens imposava la manera de fer, el que podíem i havíem de fer i, fins pretenien imposar-nos la manera de pensar sobre tots aquells aspectes que afectaven a l’educació, el menys teniment de la llengua pròpia,la cultura, l’activitat pública i la religió.

No sotmetre’s a aquesta imposició representava un acte de revel·lia contra el poder establert i si bé és ben cert que aquesta situació va anar canviant en les formes i la contundència de la resposta a la revel·lia per part de les “autoritats”, no és menys cert que representava un risc i una decisió que podia afectar la vida de les persones de manera negativa. En definitiva, per dir-ho d’alguna manera el règim de llibertats d’expressió, acció i participació estaven “restringits”, i avançar en el reconeixement de les persones per passar de ser administrats o súbdits a ciutadans va ser una lluita llarga en la que alguns van córrer el risc i molts, massa van patir la repressió, però finalment, mort el Dictador, el General Franco, progressivament es van anar aconseguint espais de llibertat; no oblidem que va morir al llit “tranquil·lament”, encara que allargant-li la vida in infringint-li patiments que devien respondre als interessos de les persones que l’envoltaven, per preparar de manera propícia, i no traumàtica per a ells, del seu traspàs.

Fet el procés formal de la transició democràtica que va comportar un pacte d’oblit dels greuges que havia patit la ciutadania d’aquest país amb la guerra i la dictadura, per dir-ho d’una manera suau, quan la màquina començava a funcionar sense massa ensurts i es va constatar que el poble acceptava majoritàriament “l’estatu quo”, es va incorporar la participació democràtica de la ciutadania en l’àmbit més pròxim, el municipal, que és on millor i amb més coneixement s’expressa la voluntat popular.

Val a dir que s’havia establert la democràcia formal, però... nosaltres, els ciutadans i la majoria de dirigents havíem d’aprendre a viure, conviure i actuar de forma democràtica, la majoria havíem crescut i viscut en un règim dictatorial i els canvis en la manera de fer, de ser, de relacionar-se no es canvien per decret; de fet crec que encara ens queda molt per aprendre, i en aquest aspecte l’escola hi juga un paper fonamental, perquè els nois i noies s’eduquin i es formin en un àmbit on les actituds democràtiques i participatives siguin l’eix de la relació, la tasca educativa i la convivència, però això tampoc es fa per decret, i sinó mirem el nostre entorn, els grans també hem d’aprendre.

Però anem al cas, celebrarem els 30 anys d’ajuntaments democràtics? Jo crec que seria interessant i més si ho aprofitem per fer una reflexió col·lectiva de que representa la participació en l’àmbit públic, què esperem de les persones que estan disposades a representar al conjunt de la ciutadania, com esperem que es comportin, com voldríem que es prenguessin les decisions que ens afecten com ciutadans, com podríem avançar en la participació ciutadana, com podríem fer per una informació veraç que permeti conèixer tots els elements abans d’opinar sobre una proposta o decisió. Com fer perquè la ciutadania no hagi de participar a la contra perquè s’han pres decisions que resulten impositives?

Si no avancem en democràcia participativa disfressem un sistema impositiu amb eleccions i per arribar aquí malaguanyats esforços i patiments de tants ciutadans d’aquest país.

De fet jo crec que els ciutadans demanem una cosa tan senzilla com que els nostres representants entenguin que són això, representants, que tenen unes obligacions entre altres la de decidir, però que sempre, la base fonamental ha de ser el sentir, el voler, el bé del conjunt dels ciutadans. I quan anem al nostre ajuntament voldríem trobar aquesta imatge.

Obres

2008-07-09T19:12:00.006+10:00

Després d'anys de demanda davant l'administració de la Generalitat i evidenciat el risc, s'ha entrat a fer obres a l'escola pública "Mare de Déu de la Candela", coneguda en el seu origen, quan es va inaugurar amb el nom de "Rafael Campalans". Està bé, està molt bé, aquesta escola independentment de les pedres és tot un símbol a la nostra ciutat, fou la primera escola pública aixecada de peu per la República, i en ella, aquells primers anys, hi van rebre la seva educació moltes persones que encara estan entre nosaltres. És bo que s'adeqüi per donar un bon servei als nostres infants amb seguretat i instal·lacions més adequades als temps, encara que val a dir que si s'observa l'edifici original i la seva distribució ens adonarem que estava especialment pensat per la funció a que estava destinat, molt més que molts dels que s'han fet de nou aquests anys.
Però bé, volíem posar un contrapunt: sabem que per fer les obres era necessari obrir una entrada que permetés passar màquines i camions, però ens agradaria creure que aquesta remodelació no comportarà la pèrdua de la tanca perimetral de perfil ondulat que queda de l'antiga Casa de Caritat. Potser seria el moment de fer-hi un repàs i arranjar els desperfectes que pugui tenir i de posar en bon ús la font que hi havia.

un desperfecte perillós

2008-07-09T18:41:00.005+10:00

Hi ha detalls perillosos, la mostra que us fem avui n'és una mostra.
Aquest embornal fa un temps que està així i, segons m'han dit, hi ha alguna persona que ha passat avís a l'Ajuntament, però segueix igual.
Us puc dir que és un perill perquè jo mateix m'hi he trobat. Es tracta del carrer dels molls de l'estació.
Hom quan va conduint per un carrer urbanitzat normalment no va observant si hi pot haver trampes on caure, va pendent de la circulació i les maniobres que ha de fer.
No sé encara si hauré de presentar reclamació a l'Ajuntament per desperfectes al meu vehicle, però si que és important que ho tingueu en compte per no caure a la mateixa trampa mentre no s'arregli, que esperem sigui ben aviat.
Aquest embornal està situat baixant pel carrer dels molls de l'estació a la dreta a mitja alçada, si hi heu de passar o us hi heu d'aturar aneu amb compte. Per situar-vos millor és el carrer que va paral·lel a les vies del tren per la banda del Fornàs, i paral·lel a l'IES Narcís Oller. A més es dona la coincidència que ara també hi ha els serveis educatius, i el moviment de vehicles és més freqüent.

recuperar la memòria

2008-07-07T06:57:00.005+10:00

Un dels aspectes que influeixen en la nostra identificació com a poble té a veure amb la memòria històrica i quan es pot, recuperar-la.
En moltes ocasions ha estat fàcil, el poble mai va deixar d'identificar els llocs amb els noms tradicionals. Podríem recordar la tossuderia dels Ajuntaments de l'època franquista amb batejar amb noms com "plaza Topete", "plaza de los mártires", "plaza de España", "retiro de José Antonio", "avenida del Generalíssimo", però el poble, segurament fins els que van imposar aquests noms, es va entossudir a mantenir els noms tradicionals i després, amb el retorn dels Ajuntaments democràtics, els vam recuperar en el lèxic urbà. Noms com: plaça de l'Oli, El Pati del castell, la plaça del Blat, la plaça del Quarter o el passeig de l'estació.
Però hi ha ocasions, com ara que els noms havien quedat adormits; els anys, els usos i els costums havien modificat el destí d'alguns espais o immobles i amb ells van canviar els noms adaptant-se al dels nous propietaris. Ara ens trobem en un d'aquests casos, que per l'actuació pública ens permet recuperar un espai digne que considerem que es mereixeria recuperar el nom dels seus orígens. Fem referència a la casa del Paborde, s'ha enderrocat la casa i s'han conservats els arcs de perfil gòtic configurant un espai que s'ha guanyat per a la ciutadania, fora bo recuperar la memòria històrica i retornar el nom originari de "la casa del Paborde". És una bona manera de transmetre la nostra història a les generacions de l'avenir.

Detalls

2008-07-05T07:05:00.009+10:00

Hi ha detalls a la ciutat que denoten abandó o manca de sensibilitat. posarem alguns exemples:
Una estela de benvinguda a la ciutat. O bé es reabilita o s'enderroca, però en l'estat que es troba dona una imatge de deixadesa al visitant.

Aquesta imatge de la dreta la podem trobar a l'entrada del Pati, pujant pel carrer de la Cort, és l'estanc.

En aquesta imatge de l'esquerra hi podem apreciar la capella del roser ben florida d'herbes. a més de la deixadesa perjudica la façana.

A la dreta podem observar les restes d'una font a la plaça de l'Oli, fruït de la separació de les aigües que es va fer els anys seixanta, que ha quedat com una resta arqueològica inútil si no és per recordar el mal gust i la desaparició misteriosa de l'antiga font de la plaça, que algú deu tenir ben guardada.

Torrent de la xamora a l'alçada de la carretera de Montblanc, força descuidat.

D'aquestes imatges en podríem posar infinitat, i potser caldrà fer-ne una mica d'inventari, sempre en quedaran al calaix, es clar, però si serveix perquè tots plegats ens adonem de les mancances i hi posem remei progressivament ens podrem donar tots per satisfets. Ens molts casos no és una qüestió de cost, ans de sensibilitat.
Si som capaços de millorar aquestes petites coses la imatge de la ciutat hi guanyarà molt.

compartir la perseverància

2008-07-05T01:46:00.010+10:00

Hi ha persones que porten una vida discreta, però en la seva intimitat fan un treball perseverant i minuciós com en el cas que ens ocupa , i que quan surt a la llum ens podem adonar de la importància d'aquesta tasca que s'ha portat a terme sense pretensions, sense buscar l'afalac, sense esperar cap reconeixement, amb el goig d'oferir-lo als seus conciutadans. Quan hom pot apreciar la magnitud d'aquest treball pot apreciar l'esforç personal i material que hi ha al darrera, i crec que es mereix el nostre reconeixement i el del conjunt dels ciutadans. La ciutat s'ha de sentir honrada de tenir vilatans com en Josep Martínez que ens ha ofert una part de la seva obra de col·leccionista, en aquesta ocasió centrada en Henri Cartier-Bresson fotògraf.
Aquesta exposició homenatge al fotògraf és extraordinària, pel seu contingut i pel seu valor, però especialment perquè demostra l'estima extraordinària d'en Josep Martínez per una activitat artística com ho és la fotografia.
De la seva dèria ja en sabíem, però en aquesta ocasió ens ha sorprès extraordinàriament i l'esforç de preparar-la i compartir-la amb tots nosaltres es mereix la nostra felicitació. No puc fer altra cosa que convidar-vos a gaudir-ne a la Casa de Cultura, i agrair-li públicament l'ofrena que ha fet a la ciutat.
Persones com en Josep Martínez que dediquen bona part del seu temps a tasques de recuperació i manteniment de la memòria també fan ciutat, i ho fan, crec jo, amb molta dignitat. Felicitats i gracies.
Us afegeixo algunes reproduccions fotogràfiques com tast de l'exposició.

reaccions

2008-05-26T10:00:00.000+10:00

No fa massa dies vam presentar un escrit "zones perilloses" parlant de l'enderroc que s'havia portat a terme i el perill que podia comportar deixar les obertures sense impedir l'accés a l'edifici enderrocat, especialment d'una finestra a peu de carrer que era accessible per a tothom, fins pels nens petits.
És just que fem una referència per constatar que la denuncia ha estat recollida i (encara que de manera provisional, però confiem que prou sòlida) s'ha fet el tancament de les obertures. És d'agrair la sensibilitat que s'ha manifestat en aquest cas.

Patrimoni

2008-05-25T21:58:00.005+10:00

Històricament la nostra ciutat ha estat sovint capdavantera i sempre capaç de generar iniciatives econòmiques pel seu desenvolupament, acompanyades d'un element bàsic per dotar-la de potencialitats, la inquietud per la formació dels seus ciutadans, i així podem veure com el segle XIX ja es preveu en el mon del treball un temps i un espai perquè els joves treballadors puguin adquirir formació.

L'activitat econòmica de la ciutat ha estat vinculada a l'agricultura amb la industria dels aiguardents i el mercat de productes i apers. Ha tingut una importància arreu del país en les activitats fabrils vinculades amb el tèxtil i amb l'adoberia. Ja ben entrat el segle XX, després de la guerra que va representar la pèrdua de la llibertat democràtica que representava la república per l’aixecament en armes dels sediciosos; amb una economia de supervivència també vam veure florir noves iniciatives empresarials que van donar peu a empreses importants en l'àmbit dels productes de la llar i de l'automoció, i moltes altres industries auxiliars, amb bons professionals sorgits fonamentalment de la nostra Escola del Treball nascuda l'any 1924 de les brases d'aquelles iniciatives del segle XIX.

Tota aquesta activitat econòmica s'ha aixoplugat en edificis que els van donar cabuda o que es van aixecar de manera específica per desenvolupar-hi aquella activitat. d'aquests edificis alguns eren d'una factura molt pobre i per aquest motiu o pel desenvolupament urbanístic han desaparegut, queden ben poques mostres d'aquesta història econòmica de la nostra ciutat, i de les que queden ben poques donarien cabuda a una altra activitat que les pogués recuperar per la memòria col·lectiva. Per altra banda cal destacar que algunes són singulars.

La fàbrica de Ca Padró dedicada al tèxtil, i que avui es coneix per “Ca Creus” n’és una bona mostra, és d’una estructura lleugera, diàfana i singular en la nostra arquitectura fabril. L’Ajuntament ha fet un planejament que desestima la seva conservació i preveu el seu enderroc per fer una reestructuració de l’espai amb una plaça i noves construccions. Aquí, a casa nostra no s’ha dit gran cosa, sembla que no s’hi doni importància, i mentre podem veure poblacions arreu de Catalunya que procuren preservar aquest patrimoni aprofitant-lo per altres usos, sovint de caràcter social.

La Comissió de Patrimoni de la Generalitat ha donat un cop d’atenció que potser ens podria servir per reflexionar-hi, però sembla que els nostres representants municipals ho tenen clar i s’apressen a justificar el seu enderroc sense plantejar-se cap alternativa. Bé sí, sembla que proposen traspassar la catalogació a un altre edifici, que segur que no desmereix en res la idea de protegir-lo i recuperar-lo, però una cosa no desdiu l’altra, perquè es tracta de dos tipus de construcció ben diferents, amb possibles usos posteriors, i que representen patrimoni i testimoni industrial de dues activitats ben diferenciades i que per la seva importància ambdues es mereixerien la seva presència en la memòria històrica.

Possiblement amb una mica de bona voluntat es podrien compaginar ambdós interessos el del patrimoni i el de l’esponjament dins el nucli històric de la ciutat si es replanteja la distribució dels espais, això sí, hi cal la voluntat política. Si us heu fixat en el detall de la fotografia veureu que l’àmbit es pot redistribuir de diferents formes que permeten l’esponjament i la conservació.

premisses per a la mediació

2008-05-18T21:38:00.001+10:00

Una premissa bàsica per a portar a terme una mediació és la participació voluntària i la voluntat d’entendre la posició de l’altre part, i d’arribar a acords beneficiosos per ambdues parts on ningú pretengui sortir guanyador per sobre de l’altre, o la humiliació d’aquest.

La veritat és que donant per bona i imprescindible aquesta premissa no em veuria en cor d’acceptar una mediació per arribar acords entre polítics, o entre polítics i ciutadania (salvant excepcions), perquè: posem per exemple la qüestió de la sequera que tenim sobre la taula.

Només hi se endevinar posicionaments per defensar els propis interessos materials, de poder, de propietat(¿?), d’estratègia política, de falsa moral, territorials, etc.

Però, no he sabut veure que es plantegi el problema en la seva dimensió, considerant les necessitats reals, amb perspectiva de futur, incorporant tots els agents implicats, etc.

Estem tots disposats a dialogar sobre el problema? Procurem posar-nos d’acord sobre l’abast del problema? Avaluem la situació de cada una de les parts afectades? Fem entre tots propostes de solució al problema i les avaluem conjuntament per veure les possible, les més interessants i les complementàries? Intentem entendre les raons del posicionament dels altres? Estem disposats a cedir en les nostres posicions en benefici d’acords vàlids per a tots i que ajudin a resoldre el problema que ens distancia en les nostres percepcions i posicions?

Podria seguir posant qüestions, però no fa al cas, perquè el que pretenc amb aquesta aportació és opinar sobre la necessitat de reflexionar tots plegats sobre les nostres habilitats convivencials i la necessitat de desenvolupar-les a nivell individual i col·lectiu. I no descuidar el nostre desenvolupament moral a fi de tenir una actitud assertiva que contribueixi a una millor convivència entre tots els ciutadans.

Està clar que aquests valors i nivell moral, aquesta capacitat de diàleg, d’assertivitat i de voluntat d’arribar a acords, haurien de ser exigibles a les persones que es proposen per representar-nos, als polítics.

La realitat és tota una altra i això fa que comunament es parli d’uns i altres, dels polítics i dels ciutadans, com si tots no en fóssim de ciutadans amb els mateixos drets, deures, problemes i dificultats. Però potser no, potser és veritat que alguns si que son els altres, els que tenen privilegis o se’ls prenen, i els uns (la majoria de ciutadans) som els que de manera soferta ens toca veure l’espectacle i pagar. No és estrany que cada dia més ciutadans se sentin exclosos i allunyats de les decisions que prenen “els polítics”.

Cal confiar que noves generacions creixin educades en la cultura de la pau i incorporin aquests valors com a propis i els reflecteixin en la seva acció col·lectiva a la comunitat.

RUANES I EL PLANEJAMENT DE LA CIUTAT

2008-05-16T05:56:00.007+10:00

Aquests dies s’està parlant molt de ruanes, per part de l’ajuntament s’ha despertat un interès en introduir aquest tema en sessions informatives que en principi tenien (segons m’han dit) un ordre del dia diferent, i algunes persones els han manifestat les seves prevencions, tota vegada que qualsevol actuació urbanística afecta en cadena al conjunt de la ciutat. I si es crea nou sol urbanitzable les persones que viuen al centre històric veuen que hi haurà molta més dificultat per aconseguir que es portin a terme les actuacions necessàries per la seva recuperació, i hi haurà menys interès per part dels promotors privats, perquè és més fàcil construir en terreny verge que dins el centre històric, més si la mateixa administració i actua donant facilitats.

Per altra part si una administració superior com ho és la Generalitat per mitja de l’Institut Català del Sòl mostra interès en intervenir en aquesta àrea, aspecte que pot resultar positiu, per part de l’ajuntament es podria reconduir aquesta voluntat per actuar on més li convé a la ciutat. Es pot proposar l’actuació al centre històric, que té molts àmbits que poden permetre recuperar habitatge, i proposar el desenvolupament d’aquells plans previstos en el planejament vigent i que contribuirien a un major equilibri del centre històric en el conjunt de la ciutat.

He sentit curiositat i he entrat a la web municipal, val a dir que ho no ho he sabut trobar o hi ha molt poca informació gràfica que ens permeti visualitzar les previsions o propostes urbanístiques que per altra banda sembla que tinguin interès en donar-ne a conèixer les bondats buscant la complicitat del ciutadans. Ara bé demanar aquesta complicitat als vallencs que viuen al centre històric i en pateixen totes les incomoditats i la progressiva degradació es fa difícil d’entendre i de pair.

Doncs bé, he trobat un parell d’imatges que reprodueixo; una d’elles manipulada amb color per fer més entenedora la proposta d’actuació per part de la Generalitat que segons sembla el nostre ajuntament accepta complagut i ens presenta les seves bondats dient que hi podrem tenir el museu casteller.

D’entrada la meva sorpresa ha estat veure que hi ha més territori tacat del que m’havien dit. Per altra part considero que la proposta és desproporcionada a les necessitats de la ciutat. I jo he cregut sempre i continuo creient que davant d’una proposta de planejament és fonamental que ens plantegem algunes preguntes molt simples, i que veient les propostes, sovint resulten difícils de respondre:

Que volem? Perquè ho volem? Ens cal? Donarà una millor qualitat de vida als vallencs? Respon a les necessitats de la ciutat i dels seus ciutadans o als interessos d’altri? Els interessos d’altri coincideixen amb els interessos dels vallencs?

Divendres passat vaig assistir a un acte informatiu que es va celebrar a la de conferències de l’Institut d’Estudis Vallencs, propiciat per la Candidatura d’Unitat Popular. He de constatar que hi havia molta gent, que l’exposició em va semblar informativa i respectuosa, sense plantejaments demagògics; van posar la informació que disposaven a l’abast dels assistents, entre els que es podia veure persones directament afectades per la proposta de nou planejament (ARE), persones del centre històric que també s’hi senten afectades i altres que senten interès pel futur de la ciutat. Acabat l’acte molts dels assistents van considerar la conveniència d’ampliar la informació i d’organitzar-se per buscar les millors propostes pel futur de la ciutat, respectuoses amb l’entorn, amb el medi i amb les persones.

En les dues imatges que incorporo hi podeu apreciar un plànol general del conjunt de la ciutat amb les actuacions previstes al pla general que les podeu identificar pel color vermell i gris a la zona de la residència d'avis, i un altre parcial on podeu veure la proposta d’ampliació de ruanes i del rec de la cavalleria en colors blau-lilos i, ho sorpresa!, també està pintada l’altre part de la carretera de Tarragona des de la rotonda d’entrada al Portal nou fins al bon sol (de color groc).

M’han dit que aquest divendres es tornen a trobar totes aquelles persones que van assistir a la xerrada ampliant-ho a totes les persones i entitats que si sentin interessades amb la voluntat de fer una acció participada en benefici de la ciutat i reclamant el respecte pels interessos particulars i col·lectius. Crec que tots hauríem d’estar interessats que els vallencs se sentin cridats a participar en el model de ciutat i en fer propostes de millora, i a denunciar si cal, aquelles actuacions que després d’una informació acurada considerin que no són desitjables pel be dels ciutadans i l’equilibri de la ciutat.

Cotització a l’alça

2008-05-15T05:20:00.006+10:00

En la presentació del bloc ja dèiem que es tracta de reflectir el puzle que configura la nostra ciutat amb la voluntat de contribuir a la millora de la convivència i l’habitabilitat de tots i per a tots els vallencs i d’aquelles persones que es vulguin sumar i compartir la vida amb nosaltres.

En aquesta nota us volíem fer esment d’un aspecte positiu que hem trobat i que entenem és bo de destacar; un dels valors que ens distingeixen el trobem en les persones.

A casa nostra

hi ha persones que treballen, i treballen bé.

Avui hem anat a Tarragona, al rectorat de La universitat per visitar una exposició de pintura de la vallenca Lluïsa Clols; en sabíem alguna cosa,

coneixíem part del treball, però vist allí exposat ens ha sorprès agradablement. Jo no soc crític ni em veig en cor de fer una valoració artística, només us puc transmetre les nostres impressions i sensacions. Hem vist un treball ben fet, intimista, que ens presenta la seva visió de

l’entorn centrant-la

especialment en la vida quotidiana de les

persones, i ens la mostra amb una extraordinària tendresa i alhora de manera agosarada.

Realment ens hem de felicitar de tenir persones com la Lluïsa, i tants altres que de manera discreta fan un bon treball que ens enriqueix i enriqueix el valor col·lectiu de la ciutat.

Ho podeu apreciar e aquestes fotografies que m’he permès de fer i oferir-vos per activar la vostra curiositat.

risc d'accidents

2008-05-14T03:21:00.006+10:00

A la carretera de Barcelona que suposem que encara depèn de la Generalitat, es dona una situació de deixadesa en els borals que posa en risc la circulació de vehicles, i de manera especial els més febles com poden ser les bicicletes i motocicletes.
Durant força anys, quan manava CiU a la Generalitat l'Ajuntament tenia serioses dificultats per aconseguir inversions a la nostra ciutat, em sembla que no és cap secret, només cal donar un tomb per altres ciutats i comparar. I un dels punts que mai van voler arranjar va ser aquesta entrada a la ciutat; vull creure que ara la situació és diferent i que no es miraran el color, així doncs potser caldria una acció decidida de la nostra administració més propera prop d'obres públiques de la Generalitat per resoldre qüestions com aquesta, que són petites però perilloses.
I posats a somniar potser es podria plantejar d'enjardinar-ho entre la vorera i la carretera, pujant a la dreta, i a l'esquerra fer-hi una altra vorera i enjardinar-ho també.
Creiem que seria una manera senzilla i no massa onerosa d'arranjar una entrada de la ciutat, a més força concorreguda.
En una altra ocasió haurem de parlar del pont.
Ho podeu constatar en aquestes fotografies (per cert, fetes abans de ploure)

zones perilloses

2008-05-11T18:00:00.007+10:00

Tot passejant hom pot adonar-se que hi ha punts especialment perillosos per als vehicles, per a les persones i especialment per als infants. punts que en molts casos tenen fàcil solució, és per aquest motiu i per evitar lamentacions que hom creu que és urgent posar-hi remei, perquè estem segurs que els responsables volen vetllar pel nostre benestar és que evidenciem aquestes mancances. mancances que sovint per la rutina ens passen desapercebudes.
Aquesta imatge, si no ho tinc mal entès és de l'enderroc de "ca Gaia", a la cantonada dels carrers d'en Bosch i St. Antoni és una vista general on no s'hi aprecia res d'especial, però si ens mirem alguns detalls veurem que la cosa canvia.
Si fem una ullada a les altres fotografies veiem l'interior de la casa enderrocada i podem comprovar que no és un lloc massa propici per transitar-hi, però també podem observar que no hi ha cap impediment per accedir-hi, i passa a ser especialment perillós quan ens adonem com es pot apreciar en l'última fotografia que aquesta finestra i la que hi ha sobre d'aquestes línies, que són la mateixa, estan a peu de carrer a una alçada que les fa accessibles a tothom, infants de curta edat inclosos, amb el perill que això els pot comportar.
si més no aquesta finestra suposo que no seria massa difícil ni onerós de protegir.
Confiem veure ben acollida la denuncia per millorar la seguretat, la imatge i l'habitabilitat del centre històric de la ciutat.

panoràmica perduda?

2008-05-06T04:10:00.003+10:00

Suposo que tothom identifica aquesta imatge, per sí o per no us diré que esta feta des de l'estació d'autobusos.
Avui he vist el setmanari el pati i l'escrit de l'associació de veïns del portal nou que feia una reflexió sobre la trobada que havien mantingut amb l'equip de govern municipal sobre les qüestions relatives al "barri" (no em cansaré d'insistir en demanar que si tot són barris, em digui algú on és troba la ciutat) i de manera recurrent com sembla que ha passat en altres trobades semblants es va treure el tema de la urbanització de "ruanes".
Si el projecte tira endavant ja ens podem acomiadar d'aquesta imatge, però es veu que a algunes persones tan els fa, i om es pregunta a què es pot atribuir l'interès en destruir la imatge del nostre entorn, què ens aporta? Ens interessa a la majoria dels vallencs?
Potser una de les qüestions que s'haurien de plantejar els que determinen i prenen decisions de futur és que la configuració de la ciutat no és sols una qüestió d'interessos; que cal tenir en compte l'opinió de la ciutadania i deixar de banda els interessos de forans o locals que l'únic que busquen és especular.
Cal tenir en compte que les decisions de present en la qüestió de planejament urbanístic condicionen el futur, sovint per molts anys , llavors pot passar com amb l'urbanització del fornàs que s'anomena en l'escrit referenciat, que per una decisió dels anys seixanta
(que no entraré a criticar si fou encertada o no, perquè en definitiva anava vinculada al polígon industrial que s'anava a desenvolupar) va condicionar uns drets urbanístics que es van concretar en el desenvolupament de la urbanització del fornàs.
Ara tenim sol urbanitzable pendent de desenvolupar que té la virtut que podria ajudar a equilibrar la configuració de la ciutat, i contribuir a la recuperació del centre històric de la ciutat si es desenvolupen plans adients per aconseguir-ho.
Per altra part cal preguntar-se quines aportacions de millora pot fer als vallencs, als que hi som, el creixement numèric de la ciutat. Viurem millor si som seixanta mil? Alguns potser sí que viuran millor, perquè amb el desenvolupament urbanístic es provoca, malauradament, especulació i això sempre enriqueix a algú, però la majoria acostumem a sortir perjudicats. Cal replantejar-s'ho.
El que ens planteja l'associació de veïns del portal nou és interessant i valdria la pena reflexionar-hi, i si ens estimem la ciutat, el que ens cal és una política urbanística que en totes les seves accions potenciï la recuperació del centre històric.

petits detalls

2008-04-28T22:07:00.011+10:00

Aquesta imatge és freqüent a l'entorn dels contenidors de la ciutat, especialment al casc antic, que dona una imatge depriment de la ciutat, de deixadesa.

És ben cert que aquesta imatge no és directament imputable als responsables municipals, però potser els hauria de fer obrir els ulls en el sentit que cal fer alguna cosa per evitar aquesta imatge que es reprodueix un dia sí i un altre també.

Potser cal vigilància selectiva, educació més personalitzada, considerar les zones on és més fàcil que es produeixin aquestes situacions, etc.

Voldríem que servís de denuncia d'allò que dificulta la convivència a la ciutat, especialment a la zona centre, i com poden comprovar amb problemes de salubritat evidents que caldria evitar.

panoràmica

2008-04-28T18:33:00.009+10:00

La imatge de nostra ciutat també desperta nostàlgia als seus vilatans i imposa al visitant en veure la majestuosa presència d’aquesta vaixell que solca la ciutat amb el seu pal de messana que és el campanar i amb el contorn de les muntanyes que ens fan de teló de fons.

Aquesta imatge ens marca una configuració de ciutat compacta que contenia en el seu interior, cerclat pels torrents que l’envolten, laboriositat, convivència i activitat social i cultural d’un bon nivell.

Aquesta ciutat ha sofert una sèrie de transformacions, unes encertades i d’altres no tant, la responsabilitat dels que ens ha tocat viure aquesta època és preservar-ne la seva identitat i en la mesura del possible rectificar en les mancances i evitar nous errors.

A les famílies hi ha els nous membres que n’entren a formar part que demanen una especial atenció per ajudar-los a conduir la seva vida amb encert i felicitat; i les persones grans que ens han propiciat el camí i la nostra més o menys prosperitat com persones i pobles, aquestes persones necessiten d’una atenció especial, cal vetllar per la seva salut, demostrar-los la nostra estimació de manera tangible, tenir cura de la seva pulcritud personal, perquè no puguin provocar rebuig en altres persones, especialment de qui no els coneix, i s’ho mereixen: han fet possible el nostre present.

Bé, com passa amb les persones, passa amb la ciutat. L’origen, el nucli de naixement i creixement de la ciutat, la part més antiga és la que amb la seva laboriositat ha fet possible la ciutat on vivim, i on hi podem apreciar aquells detalls de la nostra manera de ser i de fer, però com les persones grans necessiten atencions per a mantenir-hi la vida i que continuï sent el centre dinamitzador de la nostra activitat social, cultural i econòmica, perquè irradiï a tota la ciutat amb tot el caliu de la seva història.

2008-04-27T18:23:00.006+10:00

fotografia de Montserrat Rabat.
Quan hom s'estima una persona, un entorn li sap trobar les virtuts i gaudir-ne mostrant-les als altres i aquesta manera de fer ens ajuda a afavorir la felicitat i una millor convivència entre les persones, però: quan s'estima de veritat, també és bo i necessari saber reconèixer les mancances per propiciar la seva rectificació en benefici de tots, i en especial de la persona o entorn estimats.
Així doncs, i tractant-se fonamentalment del nostre entorn, en aquest espai de comunicació voldria destacar que tot allò que hi vegeu reflectit va exclusivament encaminat a la voluntat de millora d'aquest entorn nostre del camp per a què les persones que hi vivim o hi puguin viure en el futur ens trobem i es trobin en un entorn favorable a la felicitat.
Aconseguir això no és fàcil i demana la concurrència de tothom qui s'estimi la ciutat i els seus conciutadans. També és cert que més enllà d'un espai de reflexió on hom posa negre sobre blanc com ho podria fer en un diari, els seus pensaments o allò que veu, aquest agafarà més sentit quan més compartit sigui.

en pro de la ciutat

2008-04-27T02:21:00.002+10:00

És voluntat del que subscriu contribuir a un espai de convivència per la millora de la vida de tots els nostres conciutadans. Per fer-ho realitat aquest espai sobra amb la participació de l'opinió de tots, amb la publicació d'aspectes que es puguin considerar d'interès i mostrant imatges que ens puguin singularitzar o bé que serveixin per adonar-nos de com podria millorar el nostre espai de convivència si es tingués cura d'algunes mancances que patim. També caldrà mostrar allò que considerem bonic de veure, allò que ens distingeix, allò que fa que ens estimem de manera singular aquest racó de mon que hem triat o ens ha triat per a viure-hi.